ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui tenim dos casos per recordar, i sobretot com a lliçó de les misèries polítiques que ens venen aquests personatges, el cas curiós de la candidata a les Eleccions Europees pel PSOE-C, la Maria Badia, que avui votarà en una de les vice-presidències al Parlament Europeu al seu clatell favorit, ho dic pel seu rètol electoral, Vidal Quadras, i per altra banda el Conseller Joan Saura en una entrevista ha insinuat que els partits de govern ja tenen decidit una nova reedició del tripartit a les properes eleccions, cosa que pels votants es d’agrair aquesta sinceritat.

Efectivament, la candidata Maria Badia que es feia passar per la número u, quan en realitat davant seu hi havia gent com la famosa Maleni, silenciada i amagada gelosament a Catalunya, es va passar tota la campanya apart de no fer cap proposta com va sent habitual en les ultimes campanyes socialistes, on tants sols es parla de la por que el PP guanyi, i en aquest cas d’en Vidal Quadras, objectiu favorit de les critiques de la candidata, i ara ves per on arriba el moment de votar la presidència  al Parlament Europeu, i gracies a l’acord de socialistes i conservadors de repartiment del càrrec, haurà de votar la persona que tant repudiava com a Vicepresident, i així avalar-lo en una mostra més de cinisme polític, encara més fort ja que el grup socialista tenia un altra opció de pacte per deixar fora als conservadors del poder, però tal com fan al País Basc, i cada cop en més llocs han ajuntat les seves forces.  Un altra frau electoral d’aquesta candidata sense cap tipus de credibilitat.

En segon lloc el Conseller Saura en una entrevista on ha lloat la presa de pel del finançament, i sentint-se un heroi pels serveis prestats, ha assegurat que els tres partits de govern tenien absolutament decidit la reedició del tercer tripartit, si la segona part es pèssima, imagineu-vos la tercera, i fa una gran valoració dels resultats, creu que serà possible una majoria d’esquerres què serà positiva per Catalunya.  Tot i la rectificació d’Esquerra, que ja deu preparar la seva campanya amb la famosa equidistància que ja no creu absolutament ningú, es tota una revelació que els votants puguin saber quines opcions els esperen, si sumen un nou tripartit amb els socialistes al capdavant dominant la situació, i seguint enfonsant el país, un altra amb CIU amb aquell discurs ambigu, un canvi de cares per seguir remenant les mateixes engrunes, ja que no aspiren a res més, i segurament una tercera que optarà per la via de la declaració unilateral per la Independència, actualment nomes formada per Reagrupament, i esperem per aquelles dates amb moltes més incorporacions.

Son tres vies, les dues primeres representen la submissió actual i passada amb un component nacional cada cop mes petit, i la segona ha de significar el despertar de la societat civil que ja esta cansada de tant d’engany i demagògia, i simplement vol ser un estat normal, per aquest cop si mantenir una relació bilateral amb Espanya i la resta d’estats del món. Jo particularment m’inclino per la tercera i esta en les mans de tots nosaltres fer fora aquests farsants de pa sucat amb oli de les regnes que guien els destins del nostre poble.