LES CLAVEGUERES SENSE FI
Un nou escàndol en majúscules ens esclata davant nostre. El ministre de l’Interior Jorge Fernandez Diaz i el director de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso descoberts amb una gravació a la seu del primer buscant proves per desprestigiar i inculpar alts càrrecs d’Esquerra i Convergència, i poder així desprestigiar el procés independentista poc abans del 9N.
No hi ha dubte que en un Estat amb normalitat democràtica, les dues dimissions serien damunt la taula, i com a mal menor el cessament immediat. Aquest seria el mínim, de moment ni una cosa ni l’altra, i les declaracions mesquines del ministre parlant del món a l’inreves i que ell es una victima. Cal tenir molta barra per seguir negant les evidències. La utilització dels poders de l’Estat per anar contra els desitjos de la mateixa societat i el legitims objectius democràtics dels partits polítics.
No es nou, recordem les comptes a l’estranger del President Mas abans unes eleccions i que no hi ha dubte ja van tenir la seva influència en els resultats electorals passats i així una llarga llista de fabricacions de mentides i investigacions interessades amb un objectiu polític concret. Tot plegat d’una mesquinesa indigne de qualsevol representant de la societat que representen.
Això es la punta de l’iceberg. Cal dir que el problema de base es la mateixa democràcia espanyola i les seves bases febles i inconsistents. Una falsa transició que va mantenir unes institucions i uns representants amb els mateixos tics del regim anterior i el que es pitjor sense cap intenció de canviar-les. Com a resumit el President Puigdemont “un GAL informatiu”. Aquestes obscures clavegueres de poder en mans dels mateixos de sempre i que faran el que sigui i com sigui pels seus objectius principals i obviant qualsevol respecte al poble i a la democràcia.
El Parlament espero cessi al director de l’Oficina antifrau i arribi fins al final d’un sistema podrit i corromput al qual les reclamacions de la societat catalana han destapat amb tota la seva cruesa. Aquest es el sistema del qual volem fugir, aquest es aquell Estat que diuen es poden defensar totes les idees, aquest es el de les promeses i els reconeixements de plurinacionalitat. Una estafa que difícilment es pot suportar més i hauria de fer reflexionar amb una oportunitat que tenim en forma de Nova República Catalana.