ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES CLAUS DEL PROCÈS

General
Les enquestes recents de RAC 1 ens donen unes dades  força clares sobre el triomf ampli del si a la independència amb una garantia de la nostra pertinença a la Unió Europea per damunt del 60%, en cas contrari baixa gairebé 20 punts, i podria perdre davant l’opció del no. Aquesta es una de les claus que l’Estat espanyol ha furgat per escampar mentida sobre mentida que la nostra secessió seria la nostra expulsió de la Comunitat, cosa que no ha trobat el suport que esperaven europeu, i on o be el silenci o be paraules com les de Joaquin Almúnia, que ha desmentit aquestes afirmacions taxatives sense fonament. Per altra banda el president espanyol, ara tracta de xantatge la reunió amb Mas i es mostra obert al dialeg, caldria saber de que, ja que l’essèncial es prohibit. Per últim es preocupant que dos terços dels enquestats esmentats anteriorment no confien que CIU aguantà el pols amb l’Estat fins al final, segurament hi ha motius sobrats, però no seria un bon començament.

Aquestes enquestes ens mostren com un 53% votaria a favor de la independència contra un 39% negatiu, cosa que passaria a 62-31 amb la UE garantida o baixaria a 44-46 sense aquesta. La participació superaria el 70%, i nomes en la franja d’edat per damunt de 65 anys l’opció negativa guanyaria amb un si molt transversal entre les diverses franjes i formacions polítiques. La il·lusió es gran, però nomes un 30% creu que serà el President qui ens porti a l’Estat propi. Per part espanyola veiem com el seu principal cavall de batalla es la idea de que deixarem de ser ciutadans europeus per sempre, i la intervenció militar si fa falta per frenar la democràcia, cosa que  a Europa ja ha provocat critiques severes i reprovacions a membres destacats, alhora que es deixa clar que  no hi ha cap afirmació taxativa valida com ha recordat Almunia. De portes endins, i un cop passades les eleccions, el president espanyol parla de xantatge de Mas amb la petició de concert econòmic sense diàleg, i com ha definit el president català el “vuelva usted mañana”.
Realment, les enquestes reflecteixen la tendència marcada des de fa temps per la societat catalana favorable a la independència , i cada cop per una majoria més  gran que garanteix la famosa cohesió social que sempre es parla. Trobo lògic que la internacionalització del conflicte, i finalment arbitratge del procès, ja que l’Estat espanyol evidentment mai farà aquesta paper, hauria de portar les normes per regular-lo amb la permanència a la UE inclosa, cosa que sembla afavorir totes les parts tant per la part econòmica com social, i que nomes les maniobres fosques espanyoles intenta evitar. El nostre futur es Europa, i crec que la vocació majoritària també, un futur on estarem representats per nosaltres mateixos evidentment. Es preocupant la il·lusió que dona el projecte i el contrast amb el pessimisme de que el President culminarà el procès o tornarà a aparèixer la puta i la ramoneta com parlava ahir, son dubtes raonables, i que crec nomes es poden frenar o garantir obtenint una amplia majoria a favor de les forces que defensen la consulta per l’autodeterminació signada al Parlament, però sense una majoria absoluta del partit del govern que eviti temptacions que històricament son una pràctica habitual, i que la societat civil també hem d’estar atents per impedir-ho. La quantitat de mentides abocades en una sola direcció des de Madrid, per força tenen que provocar repliques com en aquest cas Almunia que davant les barbaritats esgrimides ha de posar fre, i fer una rectificació, en part ja impulsada per l’actitud europea que denuncia el feixisme de Vidal Quadras per exemple, o avisa que la Constitució no esta per damunt de la democràcia com es natural, però que les derives militars espanyoles s’entesten a replicar. Per últim el president espanyol Rajoy, confon el diàleg amb el xantatge, ja que si els temes importants son un no d’entrada, i la formula es seguir igual i ja en parlarem, simplement no es de rebut. En tot cas el xantatges es el que ha exercit l’Estat espanyol amb Catalunya amb promeses estèrils a canvi de posar tota l’energia econòmica catalana al servei de l’Estat sense benefici aparent. Això segurament l’hauria de fer reflexionar, i descobriria una de les claus del procès que estem vivint, però segurament això seria esperar massa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.