LES AFIRMACIONS PERILLOSES
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ens diu que ara mateix una consulta a Catalunya no triomfaria, però curiosament si que ho faria la Declaració de Granada, i la seva aposta del model federal. Es perillós fer aquestes afirmacions al buit i sense xarxa, quan no hi ha cap argument contrastat al darrera que les pugui avalar amb un mínim de garantia. De fet des que va començar el nostre procés cap al dret a decidir, els brindis al sol sense cap base son a l’ordre del dia, sobretot per aquells contraris a la consulta o que defensarien un no, i cal denunciar aquesta practica i ridiculitzar aquests personatges o embaucadors sense raons.
Navarro ens diu que l’enquesta recent del CIS amb un 40% de recolzament per la independència, opció majoritària amb aquesta enquesta espanyola, i per tant poc sospitosa de inflar xifres per la posición sobiranista, i ho atribueix a la situación de malestar, puntualitzant que hi ha una part de catalans per la independència que han existit sempre, però un altre que respon a l’enuig per la sentència del TC contra l’Estatut. Alhora a criticat al nacionalisme català per ser independentista en referència a CIU, i dir que si assolis l’Estat propi sortiria de la crisi amb el tema dels 16 mil milions robats als catalans anualment i que la gent s’ha cregut precisament per la situación que vivim.
Efectivament, cal tenir molta barra per intentar vendre aquestes històries sense cap argument real que les avali, com si la ciutadania patis una estupidesa mental transitòria i una amnèsia sense cura. Diu que la consulta no triomfaria, quan es la base de qualsevol democràcia amb una majoria social que la vol, i una majoria amplia al Parlament que la defensa, en canvi l’opció federalista que ningú ha reclamat, i com es sol dir fan falta dos, i un no ho vol, i l’altre mai ha mostrat cap clam per aquesta opció, però ell dona com impossible la primera i possible la segona, una gran paranoia.
Per altra banda s’ha de tenir barra per menysprear aquest 40% del CIS que aposta per l’opció sobiranista i que es majoritària, i atrevir-se a dir les motivacions que es veu li han confessat per triar-la, naturalment i segons ell la majoria es per l’enfadament per la sentència del TC a l’Estatut. Sense esmentar que allò va poder ser la guspira final, però de cap manera el motiu bàsic de la majoria de gent que es molt divers, per motius de tot tipus i que be de molt lluny. Alhora diu que el nacionalisme s’ha convertit en independentisme acusant un partit concret, de fet que Catalunya es una nació sent una simple regió o autonomia limitada dins un Estat que normalment actua a la Nostra contra no te cap sentit, en canvi ser nació i voler arribar a Estat te tota la lògica del món.
Com no nega els 16 mil milions de dèficit anual amb Espanya, aquells Diners que marxen i mai més tornen, ni en forma de Diners, ni amb infraestructures, ni amb Inversions, i amaga que això ja son dades oficials precisament espanyoles quan per primera vegada i de moment última van ensenyar les balances fiscals clarament nefastes per Catalunya, i com que no sap o no troba arguments els falseja criticant allò de que sortiríem de la crisi amb Estat, esclar que s’oblida que recuperaríem el robatori abans esmentat, decidiríem les postres prioritats, i seríem amos del nostre destí, cosa que ja per si sola dona garanties o possibilitats d’anar molt millor si el futur Govern català fa mínimamente be les coses, però amb una certesa no anirà a la nostra contra, cosa que com veiem ara el que dirigeix les postres vides si que hi va.
En definitiva, demagògia barata i afirmacions no comprovades, i sense base al darrere que demostren la seva impotència per aturar un procés democràtic que no vol de cap manera, i menys acceptar el previsible resultat.