ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES AFIRMACIONS PERILLOSES

General

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ens diu que ara mateix una consulta a Catalunya no triomfaria, però curiosament si que ho faria la Declaració de Granada, i la seva aposta del model federal. Es perillós fer aquestes afirmacions al buit i sense xarxa, quan no hi ha cap argument contrastat al darrera que les pugui avalar amb un mínim de garantia. De fet des que va començar el nostre procés cap al dret a decidir, els brindis al sol sense cap base son a l’ordre del dia, sobretot per aquells contraris a la consulta o que defensarien un no, i cal denunciar aquesta practica i ridiculitzar aquests personatges o embaucadors sense raons.

Navarro ens diu que l’enquesta recent del CIS amb un 40% de recolzament per la independència, opció majoritària amb aquesta enquesta espanyola, i per tant poc sospitosa de inflar xifres per la posición sobiranista, i ho atribueix a la situación de malestar, puntualitzant que hi ha una part de catalans per la independència que han existit sempre, però un altre que respon a l’enuig per la sentència del TC contra l’Estatut. Alhora a criticat al nacionalisme català per ser independentista en referència a CIU, i dir que si assolis l’Estat propi sortiria de la crisi amb el tema dels 16 mil milions robats als catalans anualment i que la gent s’ha cregut precisament per la situación que vivim.

 

Efectivament, cal tenir molta barra per intentar vendre aquestes històries sense cap argument real que les avali, com si la ciutadania patis una estupidesa mental transitòria i una amnèsia sense cura. Diu que la consulta no triomfaria, quan es la base de qualsevol democràcia amb una majoria social que la vol, i una majoria amplia al Parlament que la defensa, en canvi l’opció federalista que ningú ha reclamat, i com es sol dir fan falta dos, i un no ho vol, i l’altre mai ha mostrat cap clam per aquesta opció, però ell dona com impossible la primera i possible la segona, una gran paranoia.

 

Per altra banda s’ha de tenir barra per menysprear aquest 40% del CIS que aposta per l’opció sobiranista i que es majoritària, i atrevir-se a dir les motivacions que es veu li han confessat per triar-la, naturalment i segons ell la majoria es per l’enfadament per la sentència del TC a l’Estatut. Sense esmentar que allò va poder ser la guspira final, però de cap manera el motiu bàsic de la majoria de gent que es molt divers, per motius de tot tipus i que be de molt lluny. Alhora diu que el nacionalisme s’ha convertit en independentisme acusant un partit concret, de fet que Catalunya es una nació sent una simple regió o autonomia limitada dins un Estat que normalment actua a la Nostra contra no te cap sentit, en canvi ser nació i voler arribar a Estat te tota la lògica del món.

 

Com no nega els 16 mil milions de dèficit anual amb Espanya, aquells Diners que marxen i mai més tornen, ni en forma de Diners, ni amb infraestructures, ni amb Inversions, i amaga que això ja son dades oficials precisament espanyoles quan per primera vegada i de moment última van ensenyar les balances fiscals clarament nefastes per Catalunya, i com que no sap  o no troba arguments els falseja criticant allò de que sortiríem de la crisi amb Estat, esclar que s’oblida que recuperaríem el robatori abans esmentat, decidiríem les postres prioritats, i seríem amos del nostre destí, cosa que ja per si sola dona garanties o possibilitats d’anar molt millor si el futur Govern català fa mínimamente be les coses, però amb una certesa no anirà a la nostra contra, cosa que com veiem ara el que dirigeix les postres vides si que hi va.

 

En definitiva, demagògia barata i afirmacions no comprovades, i sense base al darrere que demostren la seva impotència per aturar un procés democràtic que no vol de cap manera, i menys acceptar el previsible resultat.

 

 

 

  1. Catalunya, Poble Català!

    No et federis mai, tu has nascut per esdevenir plenament sobirà!

    Només la Confederació és vàlida per a Catalunya, la lliure confederació de les terres de la seva parla.

    A banda d’aquesta Confederació vés amb compte i …

    No et federis mai amb un pinxo! I menys amb 15 pinxos!

    No et federis mai amb un estrany.

    No et federis mai amb un dictador.

    No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)

    No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)

    No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..

    No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.

    No et federis mai amb amb un colonitzador.

    No et federis mai amb mala gent.

    No et federis mai amb ningú que no respecti la llengua catalana.

    No et federis mai amb ningú que sota qualsevol concepte posi pals al ple desenvolupament de la llengua catalana.

    No et federis mai amb ningú que t’imposi les seves lleis i no respecti escrupolosament les teves.

    No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.

    No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.

    No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.

    No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.

    No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.

    No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.

    No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.

    No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.

    No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.

    No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.

    No et federis mai amb qui t’ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.

    No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.

    No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!

    ….

    Salvador Molins, BIC-CA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.