LES ACTITUDS DE LA MEDIOCRITAT
EL secretari general d’ERC , Joan Ridao, no descarta tornar a convocar un referèndum sobre l’Estatut si aquest es retallat pel TC, i segueix insistint amb la resposta unitària dels partits i de la societat civil, recordant què el text es un pacte polític entre les Corts i el Parlament, validat pel poble amb majoria aclaparadora.
També s’ha referit a la possible creació d’un nou partit per part d’en Carretero, afirmant que no tindrà cap repercussió electoral, defensant la solidesa del partit què defensa amb un projecte d’esquerres i independentista què ningú pot qüestionar. Sobre el possible suport del PP a CIU amb la condició de retirar el recurs de l’Estatut, s’ha mostrat sorprès, ja què no ha dit res de sobiranisme com a condició per pactar, i confirma la sospita de què tant sols es una tàctica electoral, i denuncia l’oblit de la gestió del notari per no pactarà amb el PP.
Realment el que es sorprenent es què un partit teòricament independentista davant una nova retallada estatutaria per part d’un tribunal espanyol què posa fi a la via autonòmica, i dona els límits del autogovern català per sempre, insisteixi en fer un referèndum sobre l’estatut retallat per la validació de la gent, i no sobre el dret a decidir si es vol seguir per aquesta via esgotada o sobre la creació de l’estat propi. El text diu què es un pacte polític Parlament i Corts Espanyoles, cosa què sap que no es certa perquè l’Estatut aprovat per la institució catalana simplement era paper mullat, ja què desprès la institució espanyola amb la col·laboració mediocre dels partits catalans te la potestat de refer-lo de dalt a baix, i recordo amb l’acceptació de la direcció republicana, tant sols rectificada per la militància. Això no se’n pot dir pacte entre dos institucions, sinó submissió d’una a l’altra.
Menysprea la creació d’un nou partit amb la lloança del projecte independentista d’ERC, seguint el discurs de l’exclusivitat iniciat per Carod, crec què per damunt de personalismes hauria de fer-li molta vergonya haver de crear una nova formació per fer el que el partit república hauria de demanar, i no un projecte que amb aquest ritme ni d’aquí 300 anys més aconseguiríem alguna cosa, i el temps no juga al nostre favor.
Pel que fa a les critiques a CIU i les condicions d’un futur pacte amb el PP amb l’absència del sobiranisme com a condició, apart de l’obsessió malaltissa per aquesta formació, caldria recordar què aquesta condició tampoc es present pel pacte republicà amb el PSOE-C, i ja en van dos, per tant la diferencia no existeix. De moment en el present i per la seva condició de partit de govern, el què assumeix tots els passos enrere cap al procés d’Independència es el partit republicà, i això no veig que ho assumeixi el dirigent republicà.
Per últim aquesta mania de resposta unitària al TC, només pot venir des de la submissió, ja que el PSOE-C mai donarà cap pas per saltar la legalitat vigent espanyola, per tant es impossible, a no ser que ja tinguin decidit seguir jugant en aquest joc, i sigui un pas més en la humiliant claudicació del rumb d’ERC en els últims anys.
Millor què no barregi la societat civil en aquesta resposta unitària, ja què molta part no compartirà seguir com si res hagués passat, i voldrà saltar aquest mur sense mes excuses de mal pagador.