LES ACAMPADES QUE ELS POLÍTICS NO HAN ENTÉS
Les acampades per les places de les nostres ciutats, i en especial per la transcendència que tenen, a la capital catalana del moviment “Democràcia real, Ya”, amb les seves propostes per un canvi de sistema en la nostra societat, i sobretot del poder real encapçalat per la banca i els càrrecs polítics, ha rebut respostes dels partits, com si ells des de fora fessin propostes per canviar-ho, i fins hi tot alguns comprenen la indignació amb una actitud d’un cinisme que espanta, i els mitjans ja s’estan encarregant de buscar orígens sinistres a tot plegat, per fugir d’estudi.
Les acampades en plena plaça Catalunya, estant trobant l’efecte de visualització de la protesta, que evidentment el poder establert vol apaivagar com sigui, els partits respecte a aquest moviment creat a traves de la xarxa, asseguren comprendre les queixes d’aquesta democràcia viciada, però han instat al moviment a canalitzar la seva mobilització a través de la participació i el vot en les eleccions d’aquest diumenge, el mateix Hereu ens diu que no permetrà que això sigui indefinit, i veu la política com la solució, i comparteix els motius d’indignació, cosa que ja va intentar instrumentalitzar el seu partit, el PSOE penjant a la seva plana web el manifest com fent-se’l seu, Trias parla de respecte, i d’un clam de gent que demana reformar i modernitzar el sistema amb nous sistemes de representativitat, per part Popular, Fernandez Diaz vol veure com evoluciona, i els encoratja a votar, Gomà per Iniciativa ho veu com una protesta contra les retallades, i els demana el vot pel seu partit, i Portabella també reclama la política com a sortida dels problemes. Mentrestant les demandes es centren en uns punts concrets que inclouen la lluita contra l’atur, el dret a l’habitatge, el control del sector bancari, les reformes fiscals, la eliminació dels privilegis de la classe política o les llibertats ciutadanes entre d’altres.
Realment, aquest moviment ha agafat a contrapeu a molta part del poder establert, i nomes la grisor de la massa ciutadana impedeix activar una vertadera revolució que ara sona utòpica, però que amb un nivell que precisament el poder ja s’ha encarregat de deixar sota mínims es pràcticament impossible. El sistema s’ha podrit, i evidentment nomes interessa a les elits econòmiques i polítiques, que han creat un coto tancat on tot s’hi val, i on la societat gira al seu voltant amb l’excusa de la democràcia. Les propostes d’aquest moviment evidentment giren al voltant de la millora de la capacitat de decisió i participació del poble, i d’eliminar uns privilegis indignants de determinats sectors, que permetrien una millor qualitat de l’estat del benestar i del vertader sistema democràtic en general. Les reaccions a Barcelona concretament de la classe política fan riure per no plorar, Hereu compren la indignació, es una comprensió que no va més enllà en forma de solucions, i més amb un partit que a l’Estat espanyol junt amb els populars, forma part de la partitocràcia existent, i es permet en primera instancia fer-se seu una iniciativa que res te a veure amb ells, però que es creuen poden reclamar com a falsa esquera que son. La resta junt amb el representant socialista, els encoratja a votar com a solució, cosa que demostra que no han escoltat res del que es reclama, ja que el problema no es el partit que guanyi o perdi les eleccions, el problema es el sistema en si mateix, i aquest guanyi qui guanyi serà el mateix, ara be, evidentment ningú vol deixar aquest escàndol, i aquest mon viciat que permet amb una falta d’ètica total viure de rendes, i amb uns privilegis pagats per tota la societat sense res a canvi, i unes elits bancàries instal·lades per damunt del be i del mal, i amb permís per dirigir el sistema a on mes els convingui.
En definitiva, i com passa amb els càrrecs directius, que amb els anys van perdent il·lusió i qualitat en mans d’una mateixa persona, aquesta democràcia venuda a Europa com la vuitena meravella, amb el temps a passat a ser un sistema viciat, i que res te a veure amb l’original, evidentment amb la responsabilitat de tothom.