ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LES 155 RAONS

Escoltant la intervenció de Laura Borràs a Madrid i explicant que hi ha 155 raons per votar no a la investidura de Sanchez, encara em dol més el trist paper de Rufian per part d’Esquerra donant normalitat al debat i moment, parlant de temes socials i implorant un acord del PSOE amb Podemos amb el seu aval.

Realment, la dignitat te un cost, segurament costa arribar-hi i mantenir-la i poc de perdre el guanyat anteriorment. Avui malauradament Borrà ha augmentat el seu currículum dient el que molts pensem, principalment que la situació viscuda i el context que estem no es pot tractar amb normalitat com si res hagués passat i el 155, la repressió salvatge, la violència i el fil conductor de la resta de partits espanyols de dreta a esquerra des del tracte de colpistes a problema de convivència a Catalunya com diu cinicament Sanchez es el mateix, deixar Catalunya en un no res.

Els 155 motius esgrimits per la líder de Junts pel Cat son un esplendid resum de la dignitat i de deixar clar que el problema es polític i que la situació no pot ser normal ni ho serà sense una solució política i l’alliberament dels presos polítics i la fi de la repressió a terres catalanes.

A l’altre costat Rufian francament m’ha fet llàstima, parlant de problemes socials que tenen tota la importància en un context normal, però quan parles amb tots aquests hooligans i matons de baixa estopa que dirigeixen els partits espanyols amb la imposició i la falta de democràcia per resposta perden el seu rol. Ahir ni una paraula de Catalunya en el discurs, i avui menyspreant l’independentisme i repetint mantres falsos per justificar-se sense aportar ni voler cap diàleg ni sortida a no ser que sigui la rendició sense condicions.

A tot això el lider d’Esquerra implorant acords per governar Espanya, i entumant els repetits menyspreus amb una abstenció que ahir va decidir el partit incomprensiblement i sortint del guió que la societat catalana esperava dels seus partits a Madrid i el seu paper, ara desdibuixat.

El líder a la presó “em de parlar”, va dir, però crec que esta tot dit, i la rendició incondicional ens ha portat on som i mai es una bona opció. Això si que es unilateralitat.

Les 155 raons han provocat canvis i aquest es molt significatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.