ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?ENQUESTA DE LA CONFIRMACIÓ DEL PROCÉS SOBIRANISTA

Sense categoria
Una enquesta significativa, la que ens trobem avui a El Periodico amb una victòria d’ERC que duplicaria resultats i una nova baixada de CIU que conservaria la segona plaça, ja a molta distància PSC, ICV, PP i Ciudadanos amb unes previsions no massa allunyades. Es una confirmació de que el pacte dels dos partits pel govern actual encara que amb canvi de lideratge augmenta, i la majoria sobiranista podria passar del 87 actuals a 94 diputats. Qui no vulgui veure que el procès no te marxa enrere pateix una ceguesa molt aguda encara que les lectures segur que seran molt diverses.

Efectivament el Periodico dona una victòria als republicans amb 40 diputats, augmentant 19 respecte els actuals, CIU perdria fins 15 diputats quedant amb 34 o 35, el PSC continuaria la seva caiguda lliure amb 16, seguit d’ICV amb la mateixa quantitat, Populars baixaria a 13 o 14 i Ciudadanos s’aproparia a 12 o 13, finalment les CUP mantindrien els seus 3 diputats. El Bloc sobiranista augmentaria a 94 i el pacte de Govern a 75. La conclusió es pèrdua de pes dels partits unionistes i augment dels sobiranistes en un mitjà no precisament independentista. De totes maneres la lectura ha de ser més curosa i procuraré fer un anàlisi.
ERC amb la figura del seu líder Oriol Junqueras amb un to pausat, didàctic i amb les idees clares esta connectant amb el procés sobiranista sense embuts ni pors sense fonaments i l’augment era un fet cantat. Demanar prémer l’accelerador i diu les coses raonades i pel seu nom, inclús rebutja unes eleccions anticipades que amb aquests auguris tindrien una dosi de partidisme que com deia aquell ara no toca, i sembla ho sap molt be.
CIU segueix retrocedint, i es normal, encara que oblidem el bagatge passat, els missatges contradictoris dins el mateix grup fan perdre la credibilitat d’un líder sòlid com el president Mas que hauria de liderar el procés amb un suport intern que no te. Sense anar més lluny en Duran, una pedra constant a la sabata, ens diu avui que que seria un error seguir endavant amb la consultat sense ICV o PSC ja que dividiria la societat i rebutja la idea de que un dia per l’altra s’aconseguirá la independència. Això que setmana si i setmana també erosiona de gran manera aquest lideratge esmentat, i fa perdre credibilitat a aquest partit i el seu gir sobiranista. Crec que caldria fessin una reflexió i afrontessin aquest problema intern que els portarà pel pedregar tot hi gaudir de la persona que encapçala el projecte i ningú li discuteix el lideratge del mateix. No es pot dir si, no, i potser si al mateix temps. La societat no ho perdonarà.
El PSC segueix el seu camí cap a la residualitat, fruit del seu embolic intern, vol un federalisme inexistent, una consulta però pactada amb qui no vol escoltar res i per postres alguns municipis comencen la seva campanya pel no descaradament, tot un joc  que porta a una indefinició castigada pel mateix electorat, ja que precisament ara es època de posiciona ment i no indefinició.
ICV segueix sumant de tot arreu amb el dret a decidir i la negativa a les retallades, però en un moment o altra haurà de definir la seva posició davant la consulta i llavors veurem cap on  porten la seva nau.
 
PP evidentment paga els constants greuges i atacs del govern espanyol a Catalunya i la seva posició contraria a la democràcia que ja no s’aguanta per enlloc.
Ciudadanos capitalitza aquesta negació a la democràcia, i a Catalunya en general amb un líder hàbil i populista que pren part de l’electorat popular sense miraments.
En definitiva, la societat segueix enquesta a enquesta i acció rere acció un camí sense retorn que cada cop acumula més suports i no divideix res, al contrari cohesiona entorn a un projecte de país.
  1. Tot i que qualsevol enquesta s’ha d’agafar amb pinzes, aquesta també mostra la Catalunya real, la que vol de manera majoritaria un referèmdum vinculant sobre la seva pertenença a l’estat espanyol, entenen que a Espanya ja no hi pertany per ser un país diferenciat (caldria recordar que la mateixa Constitució espanyola i l’estatut, ja ens dóna l’estatus de “nacionalitat” i no el d’una simple regió espanyola). Per tant, que s’ho mirin bé la senyora Camacho i l’Alberto Rivera, ja que si volen estar al servei de la Catalunya real, s’hauran de fer independentistes. 
    Salutacions! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.