ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui es celebra un nou aniversari d’aquest text inamovible i sagrat que ens uneix a tots, i ens farà feliços per sempre més. Tot això ho devem als set pares de la Constitució: Gabriel Cisneros (UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero (UCD), Gregorio Peces Barba (PSOE), Jose Pedro Perez Lorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana) i Jordi Solé Tura (PCE).  Aquests personatges, algun de molt sinistre, van donar vida a la cortina de fum que havia de lligar Catalunya per sempre a un destí sense identitat ni futur.

Alguns d’aquests, com Manuel Fraga, ministre en una dictadura militar sagnant, i que diu molt de les seves aportacions al text, i donava idea del caire que prendria, molt allunyat de qualsevol democràcia normal. Un altre dels pares era el recentment mort Jordi Solé Tura, que deixant de banda la seva talla com a polític, assistim a la demagògia de la mediocritat política actual, de considerar-lo gairebé un català il·lustre, quan va ser un ferm creador i defensor d’aquest text que retallava les llibertats de Catalunya, un ferm contrari al dret a l’autodeterminació dels pobles, i una persona que va acabar al PSOE-C, gens sospitós de defensar els interessos catalans com a prioritat, i en el seu currículum hi figura el càrrec de Ministre de Cultura amb Felipe Gonzalez, un president espanyol que va arribar a crear un grup terrorista legal per lluitar contra ETA, i què mai ha pagat les seves culpes. En definitiva prou de lloar persones que no han fet res per defensar els drets de Catalunya com si fossin herois, amb tot el meu respecte com a persona.

Parlant de demagògies, avui en tenim un bon exemple amb la persona del secretari i portaveu socialista Miquel Iceta, què ha acusat Mas de nomes pensar en les eleccions, i que el seu SI en un hipotètic vot per les consultes per la independència es per no perdre vots, i esgarrapar-los d’ERC. Ens diu que no creu que hi hagi una majoria de catalans que vulguin tenir un president independentista, i que portin el país a un carreró sense sortida.

Aquest personatge primer busca excuses per un vot al SI a la independència, com si fos un mal i un pecat que de cap manera es pot  cometre, i posant el NO com a signe de normalitat, i diria més la prohibició de la pregunta. Tot seguit ignorant les consultes ara en mes de160 municipis, les enquestes amb una tendència favorable a l’estat propi, i una desafecció creixent als partits d’ordre establert, ens diu que Catalunya no vol un president independentista, i què el porti a un carreró sense sortida. Caldria puntualitzar que Mas no es Independentista, i aquests dies no ha parat de dir que ell no convocaria mai un referèndum sobre el tema amb l’excusa de que es perdria, i ERC com sabem prefereix  la situació actual a donar el pas cap a trencar el sistema.  La veritable por de l’Iceta, i que si es un carreró sense sortida, es el nou estatut que de tant retallar-lo i encara pendent de l’esquilada final, ha quedat en un no res, i amb la visualització que els sistema autonòmic si que arribat al final, i què la societat esta disposada a dir prou i decidir lliurement el seu futur.

Aquesta es la vertadera por d’aquest nacionalista espanyol convençut,  què veu com els seus privilegis, com els de la majoria  de partits que l’acompanyen en el parlament de fireta català quedaran enrere, i superats per la força de la societat, què començar a caminar ràpidament cap a aquesta sortida que ell considera invisible, però que existeix, i nomes depèn de nosaltres, i tal com diria en Víctor Alexandre, els estatuts son per nacions infantils i les Constitucions son pels Estats normals.