ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest post acaba la trilogia encetada amb la Crònica d’un engany 1 i 2, ja que com era de preveure la comèdia s’ha acabat, i en aquest cas a diferencia de l’obra Milennium d’en Larsson, no hi haurà un quarta part amagada en algun lloc ja que el partit català que faltava per tancar l’acte ho ha fet seguint el seu nou tarannà de partit d’ordre, i abandonant camins inviables com diria el President Montilla, i provocant una desafecció creixent que ha provocat que l’independentisme esdevingui extraparlamentari.

Fa uns dies a l’acte de Sobirania davant el Parlament Català, els parlamentaris que van donar la cara, van ser rebuts amb els crits de botiflers, i avui la direcció republicana ha fet honor a aquest crit espontani fent el que tants cops havia criticat en CIU, acaparar la atenció, fer veure que encara resistia els paranys espanyols, i finalment una bonica foto en forma d’herois per haver venut un cop més els interessos de tots els catalans. Crec que ja no podran criticar mai més el peix al cove d’en Pujol, o l’afany de protagonisme d’en Mas, ja què ells han fet exactament el mateix.

Segons els experts aquest nou model no respecta l’Estatut, i deixa enlaire moltes xifres que dependran de la voluntat del govern estatal de torn,  i a més es parla d’unes xifres que com diu l’Elisenda Paluzie en el seu bloc ja es reclamaven en el 2006, i ara amb sort s’aconseguiran el 2012, evidentment el valor monetari no es el mateix. La lletra petita del contracte encara no ha estat enviada a les diferents comunitats, i si totes hi guanyaran les xifres no quadren per enlloc, a més junt amb la retallada estatutària que serà el següent pas deixarà Catalunya de bracet amb el seu espoli fiscal per molts anys.

El PSOE-C ja prepara la seva maquinaria propagandística per vendre l’acord com la meravella del segle, i ICV tant  sols demana unitat en el govern, o sigui dir si o si. Faltava Esquerra, on en boca del seu President s’ha omplert la boca dient que s’havien aconseguit els seus dos objectius, està per sobre la mitjana, i retallar una tercera part el dèficit fiscal, així com aconseguir els 3800 milions addicionals al quart any amb un dia històric i d’inflexió pel país.

Aquests dos objectius com ja s’ha explicat no estant gens clars, i el cert es que un cop més una llei orgànica aprovada a les Corts, amb Referèndum i tots els pasos reglamentaris no es complirà, i respecte a la reducció d’un terç de l’espoli fiscal, sobren els comentaris per la falsedat de l’afirmació. Pel que fa al dia històric segurament es cert, perquè si algun independentista dins aquest partit tenia alguna esperança d’esmena com el moviment crític d’Uriel Bertran què ha vist com la seva petició de referèndum es paper mullat, i per coherència haurien de pensar amb la força transversal per la Independència ha definir de cara a les eleccions pel 2010 com a possible sortida, en aquests moments formada per Reagrupament, però encara sense tancar.

ERC ha certificat que la tàctica política i el poder han passat per davant del país avalant aquest nou engany, i això amb un partit teòricament independentista no te perdó, per molt que els altres partits, en particular CIU evidentment ha obrat així diverses vegades.  Es la classe política que tenim, i a les nostres mans esta el canviar-la i optar per un nou camí. Tant de bo aquesta nova mesquinesa sigui el punt que faltava perquè molta gent obri els ulls i vegi que amb Espanya no hi ha res a fer.