ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?APOSTASIA, UN TEMA INCREIBLE PERÒ CERT

General

El Parlament espanyol va rebutjar una proposta presentada per ERC i ICV, que demanava al govern mes agilitat per tramitar i fer efectiu aquest dret, o sigui deixar de ser soci de l’església catòlica o qualsevol altra, sense entrebancs com qualsevol club del món.

La proposició  volia unes garanties per deixa de ser membre d’una religió, i què les dades personals siguin esborrades dels registres religiosos. Les votacions van ser desfavorables, amb l’argument de que el tema ja estava garantit, cosa que ho desacredita la sentencia del tribunal suprem espanyol, donant la raó a l’arquebisbat de Valencia davant l’agencia de protecció de dades, i què no l’obliga a fer constar les sol·licituds rebutjades amb l’excusa que els fitxers no estant ordenats, i on dies mes tard l’església va dir que no es un club d’on et pots donar de baixa.

 

Francament crec que en ple 2009 encara sigui discutible que un ciutadà que per tradició familiar, i sense coneixement de causa hagi estat involucrat en una religió a traves dels seus rituals, i què en un determinat moment de la seva vida i amb plena consciencia de les coses, se’n vulgui desvincular totalment, trobi aquestes traves es totalment ridícul, fins hi tot les companyies de mòbils desprès de molta paperassa i trucades et donen la baixa, i l’església en segons quins llocs pretén obligar-te a mantenir la teva vinculació a traves de les teves dades personals, en un lloc que el implicat mai va demanar entrar-hi.

 

No es justificable què en un estat teòricament laic, cosa que no es certa, ja què els tractats i finançament a una religió en concret continua igual que en temps de la dictadura, i no sembla tenir un final, així com els actes religiosos oficials amb assistència de les autoritats, sempre de la mateixa confessió i oblidant la resta.

 

La religió com a qüestió personal en un estat laic hauria de cenyir-se a l’àmbit privat i als seus llocs de culte, sense preferències oficials per cap de les existents, ni finançament particular per cap d’elles, al mateix temps la sortida voluntària com la de qualsevol club hauria de ser un mer tràmit burocràtic sense cap trava possible, altrament es totalment indecent  vincular una persona en un lloc contra la seva voluntat, i va molt en contra del que ens volen vendre la majoria de confessions religioses.

 

Es una rèmora mes que arrosseguem del franquisme, i què al no haver un canvi real segueix amb el seu privilegi desmesurat i sense cap intenció de canviar-ho, ni cap preocupació per retallar els drets i llibertat de les persones què volen basar la seva vida amb altres valors, i sense cap religió en el seu cervell que els coarti cap decisió personal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.