ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L’AFER CUEVILLAS

Sense Govern, ni acord independentista al Parlament, l’afer Cuevillas a la Mesa del mateix ha estat un fet que denota aquesta bombolla que alguns pretenen fer veure que viuen i que de sobte el pes de la realitat els cau al damunt.

Efectivament Cuevillas es va desmarcar de donar validesa al vot de Lluís Puig i també s’ha mostrat partidari de no tramitar resolucions sobre el Rei i l’autodeterminació, cosa que ja ha portat una querella a la mesa anterior. Ens diu que no es una confrontació intel·ligent, ja que no te eficàcia, i recorda que les propostes de resolució són merament declaratives i no tenen cap eficàcia jurídica, per tant defensa denunciar aquesta aberració jurídica simplement per no ser inhabilitat sense pena ni gloria que es que la fiscalia buscarà immediatament. Respecte el vot del Conseller Lluís Puig, ha afirmat que si el TC l’invalida, és evident que el vot no valdrà encara que la Mesa hi doni validesa.

La resposta ja ha esta la proposta de Junts de canviar el càrrec i substituir Cuevillas i ha provocat reaccions irades com la de Josep Costa dient que defensar la sobirania del Parlament de Catalunya no es cap bestiesa, i s’ha d’assumir aquests riscos.

Crec que Cuevillas ha donat un bany de realitat a la fantasia que alguns volen vendre. El Parlament és buit de poder, per damunt seu hi ha l’Estat espanyol amb la seva Fiscalia sempre alerta per deixar sense validesa lleis, resolucions o càrrecs amb rapidesa com hem vist aquests darrers 3 anys amb l’acceptació dels nostres partits per cert. Per tant vendre fum no ens portarà a la República. Tramitar resolucions de fireta simplement per blanquejar la submissió absoluta dels nostres representants i amb el perill de la querella damunt els seus caps, evidentment no te cap sentit, el mateix amb el conseller Lluís Puig que per molt que venguin com una heroicitat de la Mesa validar el seu vot, aquest nomes durarà mentres la Fiscalia no el tombi, i per tant en Cuevillas ha destapat aquest miratge en el que els nostres partits volen viure per fer autonomisme amb gests revestits de rebequeria sense sentit ni eficàcia.

Com diu Josep Costa, defensar la sobirania del Parlament no es cap bestiesa, hi estic dacord, però fer veure que es defensa si que ho es, i per tants els riscs s’han d’assumir quan hi ha un full de ruta i una determinació ha anar endavant amb totes les conseqüències. Cosa que com veiem en els nostres partits no hi és, i per tant un cop han denigrat les nostres institucions al màxim, la ciutadania es mereix encara un mínim respecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.