ALBERT CORTES MONSERRAT

El Conseller Mas Collell va oferir ahir un paper ben galdós  en el Consell de Política Fiscal i Financera, i les critiques i precs per flexibilitzar el dèficit, i el sistema pervers ideat pel govern espanyol, es va transformar en una abstenció, que ha provocat que fins hi tot els socialistes catalans li reprovessin que no defenses els interessos catalans, per cert ho diuen uns que mai els han defensat, però a pesar d’això, aquesta manera d’actuar amb tots els atacs que estem rebent, no reforça precisament les nostres legitimes reivindicacions, i dona idea de la nostra submissió sense remei.

Efectivament, la votació de l’objectiu de dèficit, i a pesar de la denuncia d’aquest repartiment nociu, va ser abstenció, amb una posició molt a l’estil ambigu convergent, demana baixar a 3,8 al govern central, i alhora aprova globalment el posicionament de Rajoy. La justificació del vot, ha estat esperar veure com es concreta en els pressupostos generals, i la corresponsabilitat que s’incorpori, ja que la proporcionalitat entre comunitats i administració general es totalment desproporcionada, i demana més rigor i disciplina a aquesta ultima, ja que Catalunya ha fet els deures, i moltes coses catalanes les pot fer l’Estat, i no troba motiu per no aprofitar aquest marge. Per la banda estatal, el ministre Montoro ha deixat clar que ara no toca parlar de flexibilitzar el dèficit, i qualifica la distribució com a responsable, i que ens convé a tots. Aquesta tendència a desfavorir el territori català la troben en el ministre Soria, que ha exclòs Catalunya d’un programa d’ajuts al sector turístic provinent de la Unió Europea, amb mes de 8 milions d’euros repartits entre 13 comunitat autònomes, gairebé totes menys la catalana, i on el sector hoteler i de turisme rural català en serà el gran perjudicat.

Com sempre dic, la dignitat costa molt de guanyar, i la credibilitat molt poc de perdre, i aquest es el paper al que juguem, unes reivindicacions i escarafalls de fireta, que davant la veu de l’amo es converteixen en fum i poca cosa més. El conseller català va mostrar aquesta autentica estafa per Catalunya, on el govern central es flexibilitza el dèficit, deixant que les autonomies com Catalunya amb una despesa molt gran difícil de retallar més, com es educació i sanitat, i amb una austeritat màxima, es vegi obligada a sacrificar-se fins a límits inimaginables, i amb una presa de pel sobre el be comú, que sempre paguen els mateixos. Alhora de la veritat, i sota l’excusa de veure com quedarà reflectit tot plegat en els pressupostos generals i sorprenent a tothom, la negativa lògica s’ha convertit en una abstenció que ningú entén encara, i que mostra aquesta estranya submissió amb els populars, i aquesta poca fermesa del govern català alhora de mostrar-se valent davant l’agressor, que diu que ens convé a tots i que ara no toca, fent-se el desentès, suposo que amb ells si que li convé, però a Catalunya evidentment no, i utilitzant la frase pujoliana, ara si que toca. Pel que fa al ministre Soria, mostra clarament la tendència sobre el paper que toca ostentar a Catalunya, clarament residual, gairebé totes les autonomies es beneficiaran d’aquests ajuts pel sector turístic, i una gran potencia turística com Catalunya es quedarà al marge, i com sempre, i en aquest cas al sector hoteler i rural li tocarà el rebre pel simple fet de ser catalans, amb una discriminació sense precedents i sense vergonya.

En definitiva, uns atacs sense complexos, i una delimitació clara del nostre paper dins l’estat, que no obté cap resposta, degut  a la poca dignitat i credibilitat existent en el victimisme permanent.