ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA XIULADA A FORCADELL

Aquesta commemoració del dia 1 d’octubre a Barcelona ha deixat una imatge per damunt de les altres, la xiulada a qui va ser la líder de l’ANC Carme Forcadell i crec que te una explicació més enllà dels sentiments, bastant raonable.

He de dir que per l’afecte que li tinc no vaig poder xiular la seva presentació, però entenc perfectament el sentiment general, així com les xiulades al President d’Òmnium o el de l’AMI. Veureu, les preses de pel i els enganys tenen un límit i tard o d’hora el que les rep diu prou, i això el poder potser no ho tenia previst, però està passant i crec es positiu per seguir avançant.

Els partit han fet el paper que han fet durant aquests 5 anys, han renunciat a culminar la independència, han col·laborat a deixar les nostres Institucions buides de poder i el que es més greu, han blanquejat les accions de l’Estat espanyol, col·laborant amb ell tant amb el 155, com obeint segons quines decisions judicials, com a Madrid col·laborant a canvi de res. De fet el cinisme es tant gran que desprès de la vergonya d’una taula de diàleg que no existeix ja que l’interlocutor es per sobre teu i et diu que no es parlarà d’allò que tu dius que vols parlar, ara ens proposen un acord de claredat de la via canadenca, que enterra precisament l’1 d’octubre que els fa molta nosa, donant per fet que s’ha de fer un nou referèndum (per cert rebutjat pel Govern espanyol en menys d’una hora) i apart que com ha passat al Quebec ja porten 22 anys esperant un nou referèndum que evidentment les institucions canadenques no els interessarà mai.

Tot això i el relat de l’Estat comprat plenament pels partits dit independentistes i els seus mantras per fer creure que no es vàlid el resultat, que internacionalment ningú ens va donar suport quan es evident que no el vas demanar i tot una sèrie de mentides per la desmobilització general i centrar-se amb la lluita de poder autonòmic entre els dos partits com a prioritat absoluta. Dins aquest context emmarco les xiulades a uns discursos que incorporen part d’aquests mantres i directament un cinisme on la gent ha dit prou i vol simplement exigir als seus representants allò pel qual van ser escollits i culminar un procès que ja vam votar i vam guanyar.

Ara toca llegir tots els opinadors a sou i mitjans afins dient le mil i una infamies de la concentració, personatges sinistres com el comisari polític d’Esquerra Sergi Sol fent un article vomitiu atiant la confrontació amb les bondats del Govern amb Esquerra i l’objectiu a abatre el President Puigdemont.

Tornant a la Carme, tota l’estima i reconeixement pel seu passat i figura, però des de la seva sortida de la presó les seves declaracions a dictat de la cùpula d’Esquerra i com l’han utilitzat son un altra cosa i la mateixa gent ja està molt farta de ser tractada com una nosa i com uns nens petits que es pot jugar amb ells i enganyar permanentment en benefici dels partits del règim.

Prou mentides, aquí si que volem claredat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.