ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA XIMPLERIA

Les paraules de Colau, qualificant poder fer un referèndum de ximpleria i l’acceptació del Departament d’Universitats satisfet pel canvi en el paper de les llengues en els exàmens de selectivitat son dos fets que marquen clarament la tendència que vivim.

La batllesa de Barcelona nomes fa que confirmar la deriva d’un partit com Podem que va passar de portar aire nou amb les reivindicacions del 15 M i una concepció moderna i diferent de la política caduca i ancorada en el passat espanyol a ser un simple instrument més del règim amb els mateixos conceptes que ara ja passen per deixar els conceptes democràtics en res exactament igual que Populars i socialistes. Hem vist darrerament com han passat de defensar sempre un referèndum per la ciutadania com a millor eina encara que sigui amb la boca petita a dir que no el portaran en les seves reivindicacions i com ara Colau posant en la seva boca els interessos de la ciutadania i fent-los servir com excusa per deixar la decisió sagrada d’una societat i el seu dret a decidir en una ximpleria. Aquests deuen ser els que algun diuen en tenim lluites compartides, suposo que no es deuen referir a les democràtiques, ja que aquestes son les mateixes que la resta de grans partits espanyols, de fet la seva funció ha estat blanquejar un partit com el PSOE i validant la seva funció d’esquerra espanyola que a la realitat es un simple falsedat com al llarg de la història ha quedat demostrat.

Per altra banda el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obliga a Universitats en els examens de Selectivitat a preguntar a cada alumne si vol el mateix en català o castellà i tot amb confidencialitat, deixant en res la manera que es feia fins ara, i on el català per defecte era l’opció i si algú volia el castellà ho demanava a mà alçada. Es curiós com aquest nou atac a la llengua vehicular i propia de Catalunya el vol presentar com una victòria la Generalitat.

De fet es un nou menyspreu i atac per deixar la nostra llengua sense els seus drets amb el col·laboracionisme de les nostres institucions gens preocupades pel perill que la llengua catalana va assolint. El normal era per defecte utilitzar el català, i si algú per exemple per venir de territori de llengua castellana acabant el Batxillerat aquí demanava el castellà no havia de suposar cap estigma, simplement normalitat, però no ara secretament i per les tendències que vivim o comoditat segurament la llengua catalana serà afeblida i els castellano parlants no hauran de fer el mínim esforç. Un pas enrere que vergonyosament es acceptat i presentat com un avenç.

Els relats de la ximpleria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.