ALBERT CORTES MONSERRAT

La visita a Barcelona del cap de l’església catòlica, el Papa Ratzinger dona a entendre l’embolcall que comporta barrejar les coses espirituals, i moltes vegades de bona fe, amb les humanes i les seves misèries. El tractament en un estat teòricament laic d’una figura religiosa, o d’un cap d’estat tipus dictatorial com el Vaticà, amb els inconvenients per la població, el costs desproporcionats dels diners públics, i una adoració de les autoritats a una associació totalment degradada per la pederàstia, o consells contra el mes mínim sentit comú, com en els temes relacionats amb el sexe, son una clara demostració de la hipocresia a la qual pot arribar el poder.

Es creu que aquesta visita costarà a l’església uns 600 mil euros, dels quals la meitat han estat recollits mitjançant donacions dels fidels, diuen que volen austeritat però dignitat, clar que amb això no es compta les mesures de seguretat o el centre de premsa que van a càrrec de l’estat, i amb un cost encara no massa clar. El Papa seguirà un itinerari per Barcelona que obligarà a tallar i paralitzar tot un sector de Barcelona, que serà vigilat al mil·límetre, i que correspon a l’Eixample, als voltants del temple de la Sagrada Família. L’arquebisbe Sistach no creu en aldarulls, ja que la tasca social i en favor dels pobres que fan Carites o altres entitats pesa molt. Per la seva banda la plataforma “Jo no t’espero”, convoca una protesta 3 dies abans de la visita en un acte de rebuig. Els promotors no rebutgen la passejada papal, sinó el tractament que es fa des d’aquí de l’acte, i del finançament de creences religioses amb diners públics.

Francament, jo no soc creient, però deixant els temes espirituals de banda, ja que crec son individuals de cada persona, trobo una immoralitat la despesa pública per la visita d’aquest representant d’una religió en concret en un estat teòricament laic, i que hauria de tractar a tots per igual, cosa que evidentment no es així, es immoral que amb les grans fortunes acumulades per l’església, encara hagin de servir els nostres diners per finançar els seus viatges de promoció d’una associació diguem-ne privada. Per cert una església que esquitxada pels escàndols sexuals que han tractat amb una tebiesa esfereïdora, i unes receptes ja caducades i obsoletes sobre la família, i els hàbits sexuals recomanats.  Barrejar la tasca amb els pobres  d’entitats com fa en Sistachs, amb la cúpula eclesiàstica es fer trampa, ja que per això no fa falta l’església.  Si ho mirem des del punt de vista de cap d’estat, esta clar que el Vaticà no es un exemple d’estat democràtic on es respectin les llibertats, vers tot al contrari, un petit món dominat per aquesta cúpula amb ma de ferro, i que de totes maneres entenc perfectament que estats com Espanya, que no s’han atrevit a condemnar la Xina per l’afer del nobel de la Pau empresonat, o no reconeix les decisions democràtiques d’un nou estat com Kosovo, faci homenatge a aquesta petita dictadura en el cor d’Europa.

Tants mitjans materials i humans per aquesta farsa tant allunyada del que diuen missatge original del seu fundador fa mal a la vista, i encara més molts d’aquests fidels de bona fe, que sortiran al carrer per donar suport a aquest petit dictador que ni tant sols ha estat capaç de condemnar la pederàstia com cal, i es permet lliçons morals a la resta de la humanitat.