LA VISIÓ COMUNA D?EN ZAPATERO I LA POR DE JOAN PUIGCERCÓS
El president espanyol Zapatero, es veu sol davant els pressupostos generals, i confia amb el PNB com el seu aliat per seguir endavant, i evitar eleccions anticipades , apel·la a la responsabilitat de deixar aparcades les tàctiques partidistes per l’interés general. Per altra banda em Joan Puigcercos comença per admetre que les noves opcions clarament independentistes podem fer fora,t i perjudicar els seus interessos, i els convida a ocupar l’espai de centre dreta, com si això fos d’una importància vital.
El rei del cinisme i la mentida, ara no vol negociacions partidistes, i vol posar seny amb tothom per un interès general de cara als pressupostos del 2011. Ja ha posat límits a la transferència de la caixa de la seguretat social a Euskadi, que els marca la Constitució, però segur que algunes transferències seran traspassades, a canvi d’aquest suport que des de l’oposició basca, pel seu propi junt amb els populars frau electoral va cometre. Reivindica el diàleg per fer les reformes necessàries, i austeritat que ha promès, i confia amb un esperit coherent pel be comú. Mentrestant des de CIU, la número dos Joana Ortega, torna a tirar pilotes fora, i vol allunyar el debat sobre el grau d’independentisme de la seva formació, Puigcercos reconeix per primer cop la davallada que pot patir per la presentació de les noves formacions independentistes, i s’atreveix a considerar que han d’ocupar un espai orfe a la política catalana, com es el centre dreta independentista, deixant suposo la part esquerra per la seva formació.
Te molta gracia que el president espanyol es faci la víctima, i la persona responsable donant lliçons per mirar pel be general, i no amb tàctiques fosques de partit, tot per complir el que l’han obligat a fer per sortir de la crisi, amb una situació agranada en una part important per la seva nefasta gestió com a governant. No crec que aquest be comú l’apliqui a tot arreu amb la mateixa mesura, ja que els 22 mil milions que van i no tornen de Catalunya, les ruïnoses inversions en infraestructures en el nostre territori, o la negativa a una gestió propera de l’aeroport del Prat per posar tres exemples de molts, sap que condemnen a aquest territori a unes dificultats i un empitjorament progressiu de l’estat del benestar, que no succeirien amb un tracte més just. Realment el nostre desenvolupament ha demostrat sobradament que no li interessa el més mínim, més enllà de la propaganda partidista, i ara s’atreveix a demanar responsabilitat. Per sort per ell, a Euskadi trobarà segurament el suport que li fa falta, ja que allà pot donar coses que aquí el mateix dia el Tribunal Constitucional ens estriparia als nassos, i ens acusarien de nazis, insolidaris i no se quantes coses més. Es la dura vida de no gaudir d’un estat, i poder tancar tractes en igualtat de condicions, com el que aquests dies intenta tancar en el ram de l’automoció el president Montilla a la Xina, i que malauradament pot acabar nomes sent propaganda partidista.
En Joan Puigcercos aquest allargament cap a la data electoral el perjudica, ja que la seva posició incomoda en el debat independentista, i el seus anys de govern amb el PSOE-C, contrasta amb el temps que les dos formacions independentistes que es presentaran a les eleccions tenen per difondre el missatge més engrescador que es pot sentir avui en dia, i poc a poc crec que fins hi tot es pot arribar a aquesta gran coalició que comença a preocupar als partits catalans al Parlament, de moment el tercer en discòrdia sembla que els seus integrants es van agrupant amb Solidaritat o Reagrupament, i finalment quedarà veure si es possible aquesta entesa final que com deia avui en Toni Strubell en un gran article en el seu bloc recorda la independència de Lituània amb situacions similars, i que en aquest cas van acabar amb un final feliç per ells que nosaltres també podem aconseguir, i que per si encara no sabia el líder d’Esquerra res te a veure amb el centre, la dreta o l’esquerra.