LA VERGONYA D’UN ESTAT
Com diu en Salvador Cot, avui ens jutgen a tots, a tots els democrates, els que han defensat que la societat no pot ser esclau d’unes lleis, sinó que ha de poder expressar els seus drets i exercir-los si una majoria així ho vol, els que vam aguantar la violència policial pel simple fet d’expressar la voluntat popular, pel que vam votar uns representants amb un programa concret que amb la majoria atorgada van voler aplicar-lo i per tots aquells que no el validarien però que evidentment tenen tot el dret a dir-ho ben alt i acceptar el que el poble decideixi.
Tot això serà jutjat a partir d’avui per l’anomenat règim del 78, un Estat que no vol evolucionar amb unes estructures podrides i del passat que no accepta la diferència, ni la democràcia amb el sentit més pur de la paraula. No accepta la llibertat d’expressió, ni el lliure criteri de la ciutadania. Un desgavell i vergonya per la Unió Europea que amb el repte català ha explotat i ha renunciat a fer política, utilitzant la violència d’un Estat acostumat a fer-ho i passar per sobre de la voluntad dels seus ciutadans.
Com diu la canço del Llach, que tinguem sort.
Ens jutgen a tots
per Salvador Cot 11/02/2019
Si no fos per les terribles conseqüències personals i polítiques que té, el judici que ara comença estaria al nivell de les pel•lícules dels Germans Marx. Es jutja un cop d’Estat executat, suposadament, per ciutadans de totes les edats i oficis que, òbviament, estaven completament desarmats. La rebel•lió i la sedició, característica de les unitats militars, es correspon en realitat amb una sèrie de manifestacions populars que van culminar amb el referèndum de l’U d’Octubre. Només hi va haver ferits entre els votants, que van ser agredits per la policia de l’Estat, que no va trobar més oposició a les seves armes que els cossos de les persones que anaven a votar.
Aquestes acusacions rimbombants es miren amb aprensió des dels altres sistemes judicials europeus, que s’han negat a enviar ni un sol dels exiliats catalans que viuen, amb tota normalitat, a tres estats diferents d’Europa. Les estructures judicials de Madrid acusen als altres de la violència pròpia i converteixen les reivindicacions democràtiques en delictes del codi penal. Perquè, si se seguís, la línia argumental del jutge Llarena (i de la dreta espanyola, en general), s’haurien acabat els drets civils que caracteritzen la democràcia a tota Europa.
El judici serà penós i tindrà efectes polítics profunds a la societat catalana. La llarguíssima presó provisional fa preveure condemnes tan severes com arbitràries, pura represàlia. Però un fet no se li escapa a ningú; durant la vista oral els acusats continuaran representant la societat catalana que els va votar. Ens jutgen a tots.