ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA VAGA DE LA MISÈRIA

Sense categoria

Finalment hem arribat al 29 de setembre, i un cop més s’ha demostrat que fàcil es manipular a la població, amb una Europa que mira perplexa el nivell de l’estat espanyol. Diuen que Catalunya es la tercera comunitat 80% en participació en aquesta comèdia entre els sindicats i el govern espanyol, curiosament la més baixa es el País Basc. Una frase destaco per damunt de tot, la del secretari general d’UGT Josep Maria Alvarez, que ha afirmat que el dret a no fer vaga no existeix, cosa que demostra la misèria ètica d’aquests personatges.

Des del Cercle Català de Negocis, la patronal independentista catalana, han definit molt be els motius contraris a fer aquesta vaga, expressant que es feta des del pensament del mercat laboral espanyol, i sense veure l’específic del mercat català, a més rebutgen les motivacions dels sindicats convocants, que acusen d’obeir a Madrid i els partits afins, per no lluitar per resoldre els problemes estructurals dels catalans. Pel que fa l’afirmació d’Alvarez, hi ha afegit que l’interés de la majoria dels treballadors sempre està per damunt de la voluntat dels grans i petits empresaris, defensant els piquets dissuasius, i ha acusat als treballadors que avui van a les seves empreses coaccionats pels seus caps.  De totes maneres no es detecta la mobilització, per exemple assolida amb el govern Aznar, i ja s’ha avisat des del govern espanyol que la reforma seguirà endavant, amb la innocència de líders politics que diuen que servirà perquè Zapatero escolti.

 

Realment aquesta reforma laboral, evidentment es insuficient, i diria que inconsistent, i en molts apartats perjudica l’estabilitat del treballador, com amb l’acomiadament més barat i fàcil per l’empresari, però ampliant la visió amb un context general, aquesta es conseqüència de la política del govern Zapatero en els últims anys, recordo per exemple els xecs de 400 euros iguals per tothom amb finalitat clarament electoral, el xec nadó de 2500 euros també sense distinció de la renda de cada persona, les injeccions de diners a la banca, una de les culpables d’haver entrat en aquesta crisi, les promeses de no tocar mai les pensions nomes fa un any, amagar a tot un estat una situació crítica, que tot el món intentava aturar des del començament, i al territori espanyol semblava no afectar, tant sols per motius partidistes, i un llarg etcètera de fets, on els dos principals sindicats convocats a les ordres del poder socialista, han mirat passivament sense obrir la boca, i quan s’han vist obligats a escenificar el seu descontentament, gairebé han pactat aquesta vaga amb el govern a Madrid.

 

Es curiós veure com aquell gran frau informatiu del govern Popular amb Aznar al capdavant, intentant inculpar a ETA la barbàrie dels trens a Madrid, quan tot el món donava per bona l’autoria islamista, tant sols per fins electorals, va irritar la població amb manifestacions i cassolades, que finalment van provocar la caiguda d’aquell govern. En canvi ara, l’engany irresponsable d’una crisi sense precedents, fins que la Unió Europea ha hagut d’exigir mesures abans no sigui massa tard, no ha provocat la reacció de la població en forma de petició de dimissió del govern socialista a Madrid.

 

La frase d’Alvarez va contra qualsevol principi democràtic, i marca una mica el nivell dels sindicats espanyols, evidentment una societat madura i democràtica te el mateix dret a vaga que no a fer-la, i es igualment punible la coacció de l’empresari al treballador, com la dels piquets al mateix, però en sentit contrari. Les voluntats no estan per damunt ni per sota, sinó en un sentit d’igualtat i respecte que el sindicalista sembla oblidar.

 

A Catalunya, la nostra dependència porta a caure en aquests paranys, i no exigir als sindicats la seva lluita contra aquests 3000 euros per català a l’any que marxen i no tornen, i que principalment a la classe treballadora, els afecta de ple per gaudir d’un estat del benestar, que mai assoliran amb un estat en contra com l’actual.

  1. com sempre que et llegeixo, coincideixo amb tu.

    En temps de crisi el què cal és pencar. I punt. Pencar, i molt. Fer el mico i el salvatge pels carrers no treurà al país de la crisi, sino enfonsar-lo encara més.

    Avui he anat a treballar. Els piquets són tant ganduls que no s’han presentat ni als punts on havien de ser suposadament des de les 4 del matí. Colla d’impresentables!

    I us ho dic jo, que divendres vinent el més probable és que em quedi a l’atur. Però si acaba sent així, no penso queixar-me. El què penso fer és posar-me a buscar feina i formar-me per a trobar-la més fàcilment. Ja n’hi ha prou d’aquesta misèria moral de tants indocumentats! Tothom a pencar per tirar el país endavant!

  2. Qui va amb un coix acaba coix i mig=Qui va amb Andalusia, Múrcia, Castella la Manxa, etc. acaba amb el seu mateix nivell i misèries econòmiques.

    O és què a Bèlgica, Holnada han fet vaga?

Respon a Gabriel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.