ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest informe elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya, es el primer anàlisi de com els espanyols veuen el posicionament polític de Catalunya, i dues dades son prou significatives per damunt de les altres, ja que vuit de cada deu ciutadans de l’estat, creuen en la capacitat lliure i democràtica de decidir dels poble, menys en el cas de Catalunya, on un 53,6 % esta en contra, i en el  territori català el sí a la independència seria majoritari amb un 50,3 %.  Dades per cert que segur els partits polítics catalans atrinxerats al Parlament obviaran, i miraran cap a altres indrets, enfeinats amb la seva interessada dèria autonòmica.

L’estudi anomenat “Diagnòstic de percepcions Catalunya-Espanya”, analitza la relació política, la sobirania i el clima en un escenari d’independència dels dos països. Apart de les dos dades principals ja donades, a Catalunya en cas de referèndum un 51,6% creu que s’hauria d’acceptar la voluntat popular, i un 41,6% no. El 72,4% opta per obrir una negociació política per evitar la separació.  L’ús de l’exèrcit per evitar la secessió nomes es anomenat per un 8,8 %.  Això dona idea de les greus mancances democràtiques de la població, i del mal que ha fet aquesta dependència espanyola en algunes ments, què encara es qüestionen si un referèndum s’ha d’acceptar o no, i alguns a pesar de la voluntat de separació, encara donarien una segona oportunitat per evitar-ho, i seguir sota el domini espanyol en una clara  falta de mentalitat adulta.

 

Respecte els incidents violents, els espanyols un 60% creu que es produirien encara que no ho trobin justificat, i pel que fa als catalans el percentatge es similar, cosa que demostra la percepció de que els partidaris del no son menys democràtics que els del sí, donat que ara no hi ha incidents violents, i per suposat no n’hi hauria d’haver en situació contraria, ja que se suposa es uns societat civilitzada.

 

A Catalunya un 82,6% creu que s’hauria de tenir capacitat per decidir el futur, pel que fa als espanyols tant sols un 26 %, i el resultat apart del 50,4 % a favor, seria un 17,8 % en contra i un 24,6 % d’abstenció.  La motivació pel sí va des de resoldre el conflicte democràticament, als motius econòmics o cansament d’Espanya, en canvi entre els negatius el sentiment ocupa la primera posició. Cosa que demostra la falta d’argumentació lògica pel vot contrari, què tant sols s’aferra al legítim sentiment espanyol, mentrestant el vot del sí te més matisos, donat que els arguments son infinits, i la majoria demostrats en altres casos, i indiscutibles per pura lògica, com la millora de la situació econòmica sense patir l’espoli actual.

 

Pel que fa a algunes dades més addicionals, el 61,1 % de catalans creu que Espanya no actua correctament amb l’Estatut, i amb un percentatge  del 68 % que no defensa els nostres interessos. En els tema dels impostos més d’un 70 % els creu abusius, i esta a favor de la gestió pròpia dels mateixos, cosa que a Espanya prop d’un 50 % no ho veu amb bons ulls. La llengua amb oficialitat a Europa es amb un 75 % dels catalanes favorables, per contra un 38,7 % d’espanyols es totalment oposat, al igual que la opció de representació a l’ONU, on un 66 % dels catalans es favorable, i tant sols un 15% dels espanyols, el mateix succeeix amb la oficialitat de les seleccions, amb un 63 % de catalans favorables, i on  un 36 % d’espanyols es totalment contrari. Per últim l’autonomia es insuficient per un 51,7 % de catalans davant un 40 % favorable, a Espanya el 57 % consideren suficient, i nomes un 8 % la considera millorable.

 

 Son dades que ens diuen clarament que si es vol representació a l’ONU, seleccions esportives oficials, llengua oficial a Europa, i recaptar els nostres impostos, tant sols hi ha una manera d’aconseguir-ho, què es amb un estat propi,  per contra Espanya es negativa a totes aquestes qüestions, cosa lògica ja que no volen cedir cap espai de sobirania que consideren controlada, i arriben a la contradicció de respectar el dret a decidir, excepte a Catalunya, com sempre som diferents, i de segona categoria, fins hi tot amb això.

 

Son dades que conviden l’optimisme, i què demostren que aquesta via te un suport molt considerable, i estem preparats per donar les nostres respostes, què nomes tenen el tap dels nostres partits, què no s’atreveixen a donar el pas, i posen per davant els seus interessos personals al be de Catalunya.