LA UNITAT MAI ASSOLIDA
Junts insta a Esquerra que a Madrid aprofitant la debilitat del govern de torn espanyol unir forces per forçar concessions reals a Catalunya, es a dir 14 diputats que amb el seu compromís es plantí i posi Sanchez entre l’espasa i la paret.
Miriam Nogueras ha instat a Esquerra a forçar aquesta política per fer un salt endavant, amb el reconeixement nacional, el dret a l’autodeterminació o mesures de creixement pel nostre país. Demana a Rufian que no insulti Junts i exigeixi a Sanchez, cosa que be de tombar l’objectiu de deficit amb el vot de Junts contrari i una promesa de 1000 milions per Catalunya que havien de ser molts més. De fet des de les files dels republicans el seu portaveu Isaac Albert ha donat la benvinguda als juntaires en la defensa de Catalunya i parla de fronts oberts en finançament i rodalies.
Crec que els dos partits han mostrat sobradament que primer és el partit i desprès l’objectiu de la independència, ho vam veure durant el procés quan la societat catalana reclamava amb insistència aquesta unitat i sempre hi havia una excusa per tancar en un calaix el partit i anar pel premi gran i desitjat. Nomes el temps de Junts pel Sí va ser inevitable per ells, però sempre amb la vigilància dels dos partits damunt el nou invent i els seus intents de control, degut a que la valua de les persones de la societat civil sense compromís amb cap partit els va deixar en ridícul i evidentment ells com a professionals de la política com a manera de viure no ho van permetre allargar en el temps. La unitat sempre ha estat rebutjada, quan un l’ha volguda ha estat més per interés de partit i electoral que com a desig i en l’altre cas, el dels republicans directament mai l’han volgut, la independència evidentment no és la seva primera obsessió, les cadires si.
A Madrid, en teoria van a defensar i aconseguir guanys per Catalunya, però això tampoc sembla que els hagi d’unir. ERC convertida en crossa del socialisme espanyol del 155 i sense treure res a canvi fins ara, amb un lideratge que ha deixat clar que primer es la teorica ideològia que ho contamina tot i posteriorment el territori al que representa. De la proposta d’ara destacaria que Noguera hauria de saber que apart del titular mai aconseguirà avenços de caràcter nacional a Madrid, crec que ja en tenim prou experiència, per saber que la independència depèn de la nostra determinació i no de cap concessió de Madrid que mai arribarà, i a la resposta del portaveu republicà parlant de defensar Catalunya, quan no ho han fet mai i atrevir-se a parlar de finançament o rodalies que son una presa de pel darrera l’altra amb la seva col·laboració activa per vendre un fals relat fa vergonya aliena.
Com deia una unitat mai assolida.