LA TRISTA REALITAT
Sembla que el conflicte entre Russi i Ucraïna que ahir va complir 3 anys va arribant a la seva fi. El nou President americà ha pres cartes en l’assumpte i sembla tot quedarà negociat amb el gegant rus per repartir-se els guanys mentres Europa ho va mirant sense comptar per res.
Apart de que Ucraïna queda com un convidat de pedra sense veu ni vot en les converses per aturar definitivament el conflicte, sabem que les negociacions de Washington amb Kiiv portaran a que els recursos naturals del darrer seran d’accés privilegiat pels americans amb la coacció de la protecció davant Russia que sembla no queda tant clar en el contracte definitiu. El gas, alumini, urani o liti volarà cap a Estats Units i serà com un pagament per l’ajuda militar rebuda.
En qualsevol negociació quan perds la posició de força, tens totes les de perdre i Ucraïna ara mateix veu com esta esgotada militarment i entre la nova política americana i la inutilitat europea amb prou feines pot mantenir els fronts de guerra existent amb un gran número de baixes i un país cada cop més empobrit. De fet segons enquestes fetes ja gairebé la meitat de la població cediria els territoris conquerits per Russia, un 20% del total a canvi de la pau definitiva. Un cop arribat aquí i amb Putin un altre cop posat com a líder mundial conjuntament amb Trump, toca repartir els guanys. Estats Units sembla explotarà les riqueses naturals del territori i així recuperarà els diners invertits en armament aquests anys i consumarà un espoli sense miraments. Russia annexionarà els nous territoris ja conquerits sense miraments i posteriorment encara faltarà el negoci de la reconstrucció on tots voldran una part del pastís per treure uns grans rèdits, mentrestant Ucraïna i sobretot la seva població sap que passarà grans dificultats i els esperan anys durs amb un país reduït i una econòmia a merce de les potencies estrangeres i sense un futur clar.
Aquesta es la realitat, i la Unió Europea sap que el preu de la pau es aquest i finalment acabarà volen formar part del pastís i compartint la visió de les dues grans potències amb més o menys dissimul. La hipocresia del món és aquesta i la veiem repetidament, la darrera preocupació la societat que queda enrera del conflicte i els milers i milers de refugiats que han provocat amb tot el que això comporta.
Es la trista realitat.