ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA TRISTA REALITAT

La tornada de Clara Ponsatí, entre moltes altres coses, ha provocat que les contradiccions entre el discurs oficial del Govern i allò que volien precisament enterrat tornin a veure la llum.

El president Aragonès insisteix que l’acord de Claredat es concretarà desprès de les Eleccions municipals, per no ser acusat de posar-ho en campanya electoral i que es portarà al Parlament quan hi hagi un consens ampli que ho avali. Pel que fa al retorn de Ponsatí assegura que els mossos la van detenir seguint ordres judicials i això no deixa marge al debat polític i va tornar a celebrar que retorni lliure gràcies a l’acord d’eliminar els delictes de sedició i reformar la malversació avalada per Esquerra, alhora no vol entrar amb baralles entre independentistes en referència a la tornada de Serret anteriorment.

Caldria considerar que quan l’objectiu es crear una cortina de fum de cara enfora per no afrontar el que se suposa la ciutadania exigia com era el procés per la independència avalada pel Referèndum de l’1 d’octubre, qualsevol esquerda al relat oficial pot crear moltes contradiccions, en primer lloc l’acord de claredat tots sabem que es va utilitzar a Canada precisament per frenar el procés independentista del Quebec, per tant aquesta es la seva funció i no d’altra, ens ho pensen explicar o no. Per altra banda aquesta proposta esperpèntica venint d’aquells que teoricament volien la independència ja va ser rebutjada per amplia majoria al Parlament Català, tampoc es pensen explicar perquè no fan cas al mateix com en qualsevol democràcia seria normal, i segueixen el seu pla com si tal cosa. Pel que fa a la detenció, prou de fer el joc a l’Estat i la cantarella que son policia judicial, com el mateix president reconeix la immunitat europea passa per davant de l’ordre o ocurrencia del jutge de torn, per tant mai havien d’haver autoritzat una detenció que es il·legal, la submissió ha de tenir un límit i obeir en aquest cas la llei ha de ser la pauta, i aquí la Conselleria d’Interior es el cap polític del cos policial i ha de decidir si seguir el que passaria en la resta de la Unió europea en el mateix cas o a la deriva de l’Estat espanyol, i està clar que van triar.

Insistir que gràcies a ells i els seus acords, els exiliats poden tornar lliures, requereix molt de cinisme, ja que assumeix la rendició total i una mena de peix al cove encara més macabre que el que historicament coneixiem, i per darrer tema no provocar baralles quan hem escoltat el que hem escoltat sobre els exiliats i en especial el President Puigdemont, es una nova mostra de cinisme pel broc gros.

Una trista realitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.