ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA TRANSICIÓ NACIONAL, CAP A QUIN LLOC?

General

Aquest acord CIU i PP ens porta a pensar que la tant anunciada transició nacional era un eufemisme més, per no dir una rendició definitiva, i un acostament incondicional a l’Estat admetent que no serem tractats igual que la resta, però no hi veuen altra solució. Per altra banda, ja veiem que l’abandonament d’entitats com el Memorial Democràtic o convertir les postres ambaixades en simples mercats ambulants, nomes es el començament de la nostra destrucció com a entitat amb personalitat pròpia de Catalunya.

La nova reina catalana, ha definit els pressupostos com amb objectius a Espanya, es a dir deixant els interessos propis dels catalans en segon terme, i amb exemples tant clars com la liquidació d’ajudes a entitats catalanes que defensen la nostra llengua, cultura o tradicions,  i en canvi un augment a l’associació de víctimes del terrorisme, ara que ETA ha deixat la seva activitat. Unes retallades, mentrestant altres comunitats espanyoles augmenten el seu pressupost o cada dia veiem casos de infraestructures faraòniques sense cap més benefici que l’especulació dels seus constructors. Parlen també de la construcció de nous equipaments sanitaris i educatius, cosa que no lliga en absolut amb la tancada de quiròfans o plantes senceres d’hospitals per donar un exemple. En canvi, es curiós l’ajornament de traslladar al Parlament les conclusions sobre el concert econòmic que daten de l’octubre del 2011, amb l’excusa del govern d’esgotar totes les vies de consens amb PP i PSOE-C, que per cert en son contraris, no se de quin consens ens parla, suposo que posar aigua al vi com es habitual. Per cert com s’explica que els populars bascos donin ple suport al concert d’aquell territori, i en canvi Catalunya es tractada diferent, que ens volen dir que som de segona categoria, o simplement es una burla més. Per part del govern lamenten que SI, ICV i Ciudadanos portin la llei d’acompanyament al Consell de Garanties estatutàries, fet que l’ajornarà fins el proper mes, i que segons Homs costarà 30 milions d’euros a les arques publiques per les mesures d’estalvi que proposava la llei, i critica el partidisme d’aquests grups, de totes maneres, ell i el seu grup parlamentari entre d’altres son culpables de perdre’n 20 mil milions cada any amb l’espoli fiscal avalat, per tant els 30 son simplement una minúcia, no vulgui donar lliçons a ningú. Mentrestant els populars tant preocupats per la crisi, resulta que la seva principal preocupació es identitaria, i donen sis mesos per reduir la nostra xarxa de representació a l’exterior, i l’acord preveu eliminar la vocació diplomàtica, i tant sols representar les empreses catalanes, un altre fet greu acceptat per Mas, com també eliminar subvencions a entitats com les que reclama la memòria històrica com Memorial democràtic, i que evidentment aquest partit vol esborrar de les nostres memòries com si res hagués passat, i presentant una visió esbiaixada de la historia com fins ara, nomes cal veure qui era el pare espiritual del partit popular, un exministre franquista que mai va renegar de les seves idees, i que per vergonya de la justícia, va morir de forma natural sense pagar pels seus delictes.

Mentrestant a l’Estat, en Zapatero tindrà un sou vitalici de 150 mil euros anuals, 78 mil com expresident, i 72 mil per ser membre d’un consell consultiu del govern, un òrgan totalment inútil, i que curiosament va canviar la seva llei perquè expresidents en poguessin formar part, i així ha estat, això si tot pagat amb el diner públic, per pagar aquests personatges que ja sabem el que han fet, i ara seran consultats per arrodonir aquesta gran burla. Per últim, el govern popular recupera el corredor central dels Pirineus, i el presenta a Europa al mateix nivell que el corredor mediterrani, tot hi que aquest últim va ser declarat prioritari, en un acte més de mala fe, i intent de perjudicar Catalunya costi el que costi, i nosaltres de cap a la transició nacional, cap a no se sap be on, o si.

 

 

  1. Com bé encerta dir i fer Solidaritat Catalana per la Independència:

    La Transició nacional ha de ser vers la Independència, i és un camí que s’ha de fer de pressa. Aquí transició ha de ser sinònim de pas lleuger no un camí de no acabar mai, d’anar fent, de qui dia passa any empeny … !

    Altres partits volen enganyar els catalans amb les seves misèries i la seva incapacitat per defensar Catalunya.

    Qui de veritat vulgui recuperar la Sobirania plena de Catalunya s’ha de posar a la feina ara mateix, ho ha de saber, ho ha de dir i ho ha de fer!

    Qui es posi a caminar aquest camí no pot mirar enrere, qui s’entretingui o faci l’orni no val per això, per tant cap independentista l’ha de votar!

    Salvador Molins (BIC-CA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.