ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA TESTOSTERONA O LA RESPONSABILITAT

La manifestació de la CUP aquest dissabte per la persecució dels càrrecs polítics independentistes, si be es favorable en el fons de la qüestió, evidentment amb les formes no ho es. Alguns han tret molt de pit per aquest acte que amb prou feines va arribar a concentrar deu mil persones a Barcelona. Això es pot considerar un fracàs i els motius son variats i cal fer autocritica quan cal.

Els partits han d’entendre que el seu paper ha de ser secundàri com a tals davant el gran repte d’arribar a la nova República. Puc entendre que cada partit actui com a tal i en aquest cas els cupaires tenen tot el dret de posar la desobediència per bandera i mostrar les seves intencions al carrer, però te algun benefici a nivell global més enllà del protagonisme estèril, crec que aquesta es la pregunta. No es temps de testosterona i si de reflexió, fer les passes conjuntes i mostrar solidesa i credibilitat del projecte deixant protagonismes per més endavant.

S’ha criticat la presidenta de l’AMI per dir en veu alta que ja decidiriem conjuntament el moment de desobeir tots plegats i que ara encara no era el moment. Les mil i una acusacions d’aquests sectors de sempre que segueixen confonen revolució nacional amb revolució ideològica. Crec que abans de fer una legitima manifestació com la de dissabte calia buscar la complicitat de tots els partits i actors per mostrar-la a la societat civil amb la idea que no era de ningú en concret, però era de tots, i on els partits tots havien cedit per arribar a un punt comú. Ara no ens podem permetre fallar, ni fer passos enrere. Cada pas ha de ser una victòria ferma i uns punts més de credibilitat de país per tothom i evidentment aquest dissabte no es van complir aquestes condicions.

La clau de tot es fer entendre, que alguns encara no ho han fet que per separat som més débils i que la nova República serà de tots i no nomes d’uns quants. Si no hi arribem junts haurem fet el joc a tots aquells que lluiten perquè la voluntat del poble expressada al carrer i a les urnes no arribi a bon port.

Segurament arribaran temps de desobediència i de plantar-se, però serà quan tots ho haguem decidit conjuntament i donem mostres de que això no es pot aturar. Cal dir que quan això es produeixi evidentment ja no hi haurà més recursos de la Generalitat al TC per posar un exemple incoherent i tothom estarà disposat i recolzat per avançar com a país i no com a partit.

  1. Jo hi afegiria una vegada més:

    Sense por unim-nos per preparar la DUI i precipitar el Punt i Final d’aquest Procés, el temps va en contra nostre. NO PODEM DEIXAR D’EMPÈNYER JxSÍ I LA CUP.

    Tal com ens diu Josep Pinyol que ha presentat la seva candidatura al Secretariat Nacional de l’ANC: “No podem permetre declaracions com les que va fer l’actual President de la Generalitat a ràdio UA1, en les que ha obert la porta a repetir eleccions autonòmiques si no és possible convocar eleccions constituents. L’ANC ha de tornar a la seva activitat trepidant per fer impossible aquest escenari.”

    Aquest no és el mandat! sobren els gests i les amenaces com la de “si no s’aproven els pressupostos, encara autonòmics, no hi haurà independència”.

    El Punt i Final l’hem de precipitar sinó mai serà el moment oportú, mai ho tindrem tot tan perfecte per poder-ho fer. Hem d’empènyer! hem d’aixafar la cua del Drac! una i una altra vegada, no som al ball del Win Win, som en una batalla en la que ens hi va el futur com deia Sam Adams.

    La DUI és legítima i legal … preparem la DUI. No hi haurà Referèndum pactat i Europa no mourà un dit per nosaltres, cal la unilateralitat i conxorxar-nos per assolir la fermesa dels cubans, aquella fermesa que els ha permès encarar-se amb el gegant americà.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

    1. Hola Salvador, jo Cuba no seria el meu referent. Viure aillat del món amb grans penuries i gran diferència entre la societat i el règim de Fidel i companyia, com una dictadura disfressada de revolució, francament no ho voldria ni amb somnis per Catalunya. Per la resta cal preparar aquest moment crucial junts, però també cal escollir el moment ideal, potser no hi haurà una segona oportunitat.
      Salutacions
      Albert Cortés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.