LA TERRA DE CLARA SEGURA
A la cerimonia dels Premis Goya, l’actriu catalana Clara Segura va obtenir un premi per La Casa en Flames i en el seu discurs vam viure una repetició del discurs d’Eduard Solà i el xarnego. Crec que no anem bé per aquest camí.
En el seu discurs ens diu “Tots vam ser estrangers en algun moment, la terra no ens pertany i nomes ens acompanya durant un temps”. Això va ser molt ben acollit pel públic espanyol en aquest cas i no m’estranya. Potser prou de fer el joc a l’imperialisme espanyol en aquest cas que s’atorga uns drets normalitzats que els demes se’ns neguen sistemàticament.
No tothom és estranger en algun moment, això per començar, si es refereix als immigrants o gent que ha viscut aquí per buscar un futur millor, és evident, i això ès un procès natural que anirà a menys a mesura la integració és més forta. Sempre cal puntualitzar que l’esforça ha de ser de les dues parts i no nomes d’una i que principalment la persona nova que és vol integrar en un altre cercle el seu esforça ha de ser major i sincer, crec que seria la normalitat, encara que molts cops amb la immigració espanyola per exemple, Espanya ho transforma i sembla donar a entendre que els autoctons son els que s’han d’adaptar als novinguts. La Clara també diu que la terra no ens pertany i nomes ens acompanya un temps. Deu ser el seu cas, però normalment la gent neix i creix en un context o societat amb unes costums, una llengua i una manera de fer que donen la seva identitat i aquesta va totalment lligada a la terra on viu. Forma la teva manera de ser, el que porta la diferència entre el teu grup i la resta del planeta, per tant considerar la terra com una cosa externa ens porta a pensar en un desarrelament o persona neutral que francament crec que no existeix.
Sembla que algunes persones es vulguin discupar per ser diferents i això és fer el joc a l’Estat que ens vol com una anècdota i totalment desacreditada. Nosaltres tenim una cultura, una llengua, unes costums que evidentment son diferents a Espanya i tenim tot el dret a estimar la nostra terra i voler que aquesta sigui lliure amb igualtat de condicions amb la resta de terres del món que ja ho son. Per cert això ens acompanya tota la vida i forma part de nosaltres mateixos.
Per tant no coincideixo amb el concepte de terra de la Clara.