ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA TERCERA HORA DE LA VERGONYA

General

El PSC que com sembla ser governa sol, i a la practica així ho sembla,aplica el seu programa d’espanyolització sense cap oposició aparent.

El departament d’educació estava obligant a aplicar la tercer hora de castellà a tots els centres a primària, amb una carta on deia què tenien fins el juny per explicar com distribuïen entre els tres cicles de primària les 245 hores de mes que hauran de fer amb la llengua de l’imperi.

 

Es una violació flagrant de l’acord de fa un any establert per Josep Lluis Carod Rovira i el conseller Ernest Maragall, on les escoles podien triar si aplicaven el decret espanyol o no, i on ara se’ls amenaça amb denegar l’autorització per fer el projecte lingüístic de cada centre.

 

Davant l’onada migratòria en determinades zones, augmentar les hores en llengua castellana seria un cop dur per la llengua catalana i una imposició mes des de l’estat i el seu braç polític a Catalunya, què es diu PSC-PSOE.

 

Davant d’això la desapareguda ERC, desprès del silenci en el primer moment, i mostrant un cop mes el mal pacte que va signar en aquest segon tripartit què nomes afavoreix  a un sol partit, i la denuncia dels dos sectors renovadors liderats per en Jaume Renyer i Joan Carretero, la direcció ha actuat com en els últims temps, i ha pactat ajornar un any la mesura de la maleïda tercera hora.

 

Això la cúpula ho interpretarà com un èxit, però la realitat es que abans o desprès s’acabarà aplicant, i ajornar els fets mai es bo per ningú.  La militància crec n’està tipa d’aquest joc de disbarats, i aquesta pèrdua total d’identitat del partit republicà que no sap o no vol marca les línies que no poden ser traspassades per seguir al govern.

 

Simplement han esborrat totes les ratlles, i una darrera l’altra van caient nomes en una sola direcció, amb  la incredulitat del independentisme en general.

 

Crec que desprès de la invasió de competències amb la llei de la dependència, el transvasament de l’ebre, la nul·la proposta de nou finançament d’aquest partit, i ara aquesta estocada a l’immersió lingüística, per citar alguns exemples han de servir per dir prou, i què la militància arraconi la direcció actual, donant pas als sectors renovadors amb uns objectius clars i un full de ruta definit què no depèn d’estar al govern a qualsevol preu, i que Catalunya no es pot permetre de perdre per no esdevenir en un futur una autonomia de tercera amb una identitat desdibuixada.

 

 

  1. Sóc dels independentistes que mai no han paït el pacte de govern amb el PSOE. Aquesta llei és molt preocupant, com també ho és el possible pacte Montilla-Mas, sobre educació. Qui sap què poden pactar!!!
    salut i aigua des de l’Ebre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.