LA TENDÈNCIA DE LES ENQUESTES
El Periodico ens envia una nova enquesta electoral, ara que arribem a meitat de legislatura, i agafat tot amb pinces i saben la línia editorial que estem parlant, veiem una tendència que crec ja no poden dissimular i que pot donar pas a una nova oportunitat.
Un PSC que recula, una Aliança Catalana que puja fins la segona posició i agafa el lideratge de l’independentisme, una Esquerra que millora resultats, una ensorrada de Junts, manteniment de Populars i VOX i una irrellevància de Comuns i CUP, aquest darrer en podria quedar fora del Parlament. Es parla amb unitat independentista de majoria i si parlem de nacionalisme espanyol una majoria justa. El President Illa ja ha manifestat que la immensa majoria dels catalans estan per la integració i no per discursos d’odi.
Totes les enquestes tenen els seus interessos d’aquells que les fan, però com a mínim ens mostren una tendència que al final no es pot amagar. Crec que els votants del PSOE, evidentment tenen la qüestió nacional resolta, son espanyols i no volen que Catalunya faci cap pas endavant, però s’haurien de preguntar si la gestió mínima exigible és compleix i veiem clarament que no, en tenim el darrer exemple en Educació i en la inoperància que veiem en cada tema i la preocupació simplement de no incomodar mai al seu Govern de referència a Madrid com a objectius amb la col·laboració dels seus socis lleials Esquerra i Comuns.
No s’entén massa que els republicans aguantin o millorin els seus resultats simplement per fer de crossa socialista sense cap aspiració nacional real i un líder que ja fa temps hauria d’haver fet un pas al costat i un a Madrid nomes preocupat per la part esquerra i no la nacional. Pel que fa Junts podríem dir el mateix, la puta i la ramoneta te aquestes coses per molta disfressa que es vulgui posar la memòria no és pot esborrar i la CUP veiem com ha perdut qualsevol utilitat pel futur del país amb receptes irreals i gastades.
Sembla que a pesar de la campanya de la por, de la ultradreta, del racisme, de l’odi i de tot el que els sistema ha posat damunt la taula per protegir-se, Aliança es pot convertir en el referent de l’independentisme, un discurs clar nacionalment, sense motxilles passades per arrossegar i evidenciant que la immigració és un problema quan no hi ha un control o els drets i els deures no son una regla d’or, això no te res a veure amb cap discurs d’odi, simplement és realisme. Quan el President torna a parlar en boca de tothom, una gran mania que caldria revisar, la integració no s’aconsegueix amb barra lliure, cap deure i tots els drets i col·lapsant els serveis públics pel seu efecte crida, això si que és odi, però pels mateixos catalans.
Nomes cal dir, que a mesura la gent deixi el dol del 2017 a casa i torni a sortir per evitar l’esfondrament que ens volen portar el país, més en evidència quedaran els partits del 2017 que no han volgut renovar-se i on ara cal sang nova per tard o d’hora tornar a intentar-ho.
La tendència de les enquestes