LA TAULA DEL NO RES
Desprès de tants mesos amb la Taula de diàleg, i esculls com la data, la composició i altres temes menors, per fi hem vist com s’ha posat en marxa amb una imatge brillant, però que malauradament es nomes això una imatge o un miratge.
De fet un cop acabada destacaria les declaracions de Rufian “ Va ser un dia perquè qualsevol demòcrata se senti orgullós”, Asens “el més important es que no hi ha una paret a l’altre costat” o la Ministra Montero “agenda del reeencontre”.
Fora d’aquests actors interessats, aquest tuf electoral, aquesta competència independentista per l’hegemònia, aquest pressupost espanyol que necessita els suports repùblicans, la veritat es que n no hi ha res. Es cert que el diàleg sempre es important i bàsic en qualsevol societat, però aquest buit de contingut i manipulat es igual a zero.
Una taula entre governs ens diuen bilateral, tots sabem que no es així, una part te el poder i l’altra no, una part no necessita acceptar concessions ja que ja ha aconseguit els seus objectius a partir de la repressió i l’altra amb la seva rendició incondicional no te la força ni la moral per demanar res.
Insisteixen els mitjans per arrodonir l’engany que s’hauran de deixar els maximalismes, de fet un cop acceptat que el problema es polític, cosa que es inocu, que la part independentista demani el dret a l’autodeterminació i com l’exercim es la normalitat, això conjuntament amb la fi de la repressió son els temes, aquests han estat ignorats i soterrats amb l’agenda dels 44 punts que evidentment no son per tractar en aquesta taula “política”, son simple gestió.
Aquest orgull de Rufian, dins de la tàctica partidista s’entén, fora no ja que estem al mateix punt amb una escenificació que precisament es nega a parlar del tema principal, i on l’interlocutor ha validat i exercit tota la repressió, això no es demòcracia Sr. Rufian. La paret en aquest sentit amb les formes i miratges amables que volguem segueix davant Sr. Asens.
Pel que fa a l’agenda de reeencontre, cal dir que aquí la violència i la repressió ha estat la resposta d’un costat de la taula a les demandes de democràcia catalanes i per tant l’únic punt del reencontre es com exercir la democràcia i les demandes de la ciutadania a Catalunya, res més.
Una taula, un diàleg buit i la cronificació del conflicte com a solució per les dues parts i culminar l’engany a la ciutadania catalana.