ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA TARDOR CATALANA

Ahir vam poder veure el documental 20 S i vam poder comprovar un cop més i amb detall com el relat del Jutge Llarena, es una fantasia paranoica amb una intenció ben clara i que de cap de les maneres ens podem mirar des de la barrera i amb resignació.

El 20 de setembre va ser un gran parany ideat per l’Estat espanyol per intentar frenar un referèndum en primer lloc, cosa que ja veien gairebé impossible, ja que quan una societat esta determinada en una direcció no hi ha cap força que ho pugui capgirar, i en segon lloc provocar un relat de violència com a base per possibles imputacions i relat al món en un procés fins aleshores impecable amb democràcia i pau.

Veiem clar les provocacions a la seu de la CUP sense ordre judicial, o les hores que van estar regirant la Conselleria i les seves exigències per sortir-ne, amb la cirereta del pastís amb els cotxes amb armes dins abandonats entre la multitud com esquer per provocar un esclat de violència que encara que provocat hagués justificat la intervenció i les posteriors condemnes.

Cap d’aquests desitjos va ser aconseguit, i per tant la justícia espanyola va utilitzar la violència desmesurada el dia 1 d’octubre contra la societat pacífica amb la validació miserable d’un Cap d’Estat totalment desacreditat i uns mitjans espanyols de claca. Sense proves però amb uns informes policials com una novel·la que han estat la base per les imputacions i pels posterior judici per damunt de la realitat. Ni amb la pitjor de les Dictadures podriem veure fets així.

Ara com es rumoreja a la tardor podrien tenir lloc els judicis amb condemnes demanades entre 20 i 30 anys pels nostres presos polítics, els Jordis i la cupula policial catalana amb el Major Trapero al capdavant.

No confio en els partits catalans, de fet veiem com algun encara discuteix si el terme unilateral es vàlid o s’amaga com puguin, tot molt lamentable, però la gent, la que va començar tot, no la veig veient per la televisió com tots ells van sent condemnats i entrant a les respectives presons amb molts anys per davant entre reixes. Si es així de fet, es que el poble s’ha rendit i no es mereix massa cosa, però si no es el moment de la tardor catalana, aquella que passarà un altre cop per davant de la mediocritat dels partits i exigirà la implementació de la República fruit del resultat de l’1 d’octubre.

No ho veig com un acte unilateral, sinó un acte democràtic i de respecte a la ciutadania que ha d’estar disposada a patir la bogeria repressiva d’un Estat que no enten de democràcia i que finalment haurà de cedir si la gent no ho fa.

Aquesta es la meva aposta i la sortida a l’atzucac on ens trobem, no en veig d’altre.

  1. Una excel.lent reflexió sobre el catalanisme i l’espanyolisme, tant diferents uns d’altres. M’agrada com saps convertir-ho en un article fàcil de llegir i entretingut. Sí, els mitjans espanyols són de claca, jo diria de claveguera sense voler dir un insult. Hem de defensar la nostra terra i mantenir-nos endavant, ja que, si ens desanimem, perdrem. Tot sigui pels Països Catalans. Salut!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.