ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA SORTIDA ELECTORAL

El trencament dels dos principals partits independentistes és un fet, però tampoc hem de dramatitzar, més enllà que des de la societat ens indigni la seva irresponsabilitat i la constatació dels seus vertaders interessos amb la utilització fraudulenta del nostre vot.

Un cop assumit això, i deixant per endavant que tots els partits poden veure en el seu currículum, fets que els haurien d’avergonyir, arribem a allò que anomenem final de cicle. Un cop avortat per part d’Espanya la culminació de la independència catalana, amb una bona part gràcies a nosaltres i les falses expectatives aixecades pels nostres representants amb una resposta per part de la societat que va superar les seves espectatives clarament. Dues maneres de fer que per força no poden unificar-se, ja que son dos camins amb el parany de la validació del nostre vot i que no han estat ben explicats, amb el que arribarem a dir que son un frau democràtic pel poble.

Per part de Junts, amb l’estandard de l’actitud que ha desafiat el catalanisme poruc i submís clàssic des de l’exili i deixant a l’Estat en mala posició judicialment, ens explica la culminació del procés com objectiu, però sense deixar clar com i de quina manera abordar-lo. A l’altre costat Esquerra sembla ja ha abandonat aquesta idea i dòcilment ha col·laborat activament amb la governabilitat estatal i ha prioritzat la sortida d’aquells que es van entregar a la Justícia espanyola validant un sistema corrupte i que ho han pagat amb escreix llastimosament.

Veient ahir les negociacions amb Podem, un partit no independentista i sobretot veient la seva portaveu Jessica Albiach, aquella que va aixecar la papereta del NO el dia de la Declaració d’Independència bellugant la cua per entrar un Govern que diuen d’esquerres com a prioritat i exigint els vots necessàris de Junts vetats i gratis. Al mateix tems veiem a Madrid Rufian i Diaz molt comodes intentant lligar el tema amb els presos de fons com objectiu.

Arribats a aquest punt, no podem deixar podrir el procés, per tant unes eleccions amb totes les cartes damunt la taula podria ser una opció per retrobar el camí, aquí Junts en aquest cas te una gran responsabilitat, així com les entitats de la societat per un projecte tipus SNP a Escòcia i que agafi el relleu obert a tots aquells que independentment de la ideologia tinguin clar l’objectiu final i com arribar-hi, que nomes passa per la unilateralitat i la no col·laboració amb un Estat que ja sabem com les gasta. Donar peu a una legislatura en format tripartit autonomista i deixant passar el temps en la nostra contra seria una errada imperdonable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.