ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA SORDERA ES UN MAL QUE ES CURA AMB DIGNITAT

Sense categoria

Les reaccions en el temut dia 11  en endavant, després de la manifestació d’Omnium, es comencen a veure, i no aporten cap novetat, ja que les posicions politiques segueixen fent tombarelles per no escoltar el clam de la ciutadania, i seguir com si res hagués passat. L’acte de dissabte a la tarda va estar molt be per netejar consciències, però el vertader acte serà el dia de les eleccions catalanes, on l’objectiu dels 68 diputats disposats a donar el pas serà la victòria definitiva.  Tota la resta ajuda evidentment, però sense el suport parlamentari queda amb un foc d’encenalls.

Des de les Espanyes, la vicepresidenta De la Vega ha tornat a insistir que la manifestació va ser per la voluntat d’autogovern, i reivindicació de la identitat catalana, cosa que diu te cabuda en el projecte plural espanyol, i ha acusat al PP de totes les malifetes possibles. El president espanyol ens diu que la multitudinària manifestació no es punt d’inflexió de res. Mentrestant, el President Montilla anuncia una entrevista amb Zapatero per refer el pacte autonomista,  i denunciar les ofenses gratuïtes en la sentencia del TC, assegurant que no es pot fer una lectura simple dels fets de dissabte a la tarda. El vicepresident Carod ara aposta per un govern de concentració amb un referèndum el 2014, i en Joan Saura parlar de reformar la constitució per encabir el que ara ha quedat fora, son nomes algunes de les reaccions més destacades.

La sordera que abans parlava fa que no han entès res, o que no ho volen entendre, la De la Vega parlar d’unes reclamacions que nomes va sentir ella, ja que el crit fonamental net i clar va ser la independència, i amb el seu cinisme habitual ens parla de la pluralitat espanyola, a quina es refereix, a la imposició del pensament únic des de la capital espanyola, la que posa llengües de primera i unes de segona, la que fa que uns paguen, i altres gaudeixen dels beneficis, prou de prendre el pel a la gent, i acusar l’altre partit espanyol, ja que son exactament iguals, i amb responsabilitat compartida. Pel que fa a Zapatero, deu considerar normal que 1500000 persones  es reuneixin una tarda de dissabte per reclamar un estat propi, deu passar a cada cantonada, i per això no es inflexió de res, quan sap perfectament que el final s’acosta, i hauran d’espavilar ben solets si poden.

Els líders del tripartit no tenen pèrdua, el President parlar de refer pactes autonomistes, un cop més quan la població li ha fet una crida que ell evidentment no escolta, i el seu cap a Madrid li ha dit que aquí no hi ha res més a parlar, francament si li quedes una engruna de dignitat, presentaria la dimissió avui mateix, i no embrutaria més un càrrec que mai ha assumit amb la importància que te. Per Esquerra en Carod treu del bagul dels records el seu projecte de 2014, que va desaparèixer del seu discurs misteriosament durant uns quants anys, i ara casualment torna a veure la llum, ja n’hi ha prou d’enganys, quan es perd la credibilitat poca cosa queda. Per últim en Joan Saura, que ara vol reformar la Constitució per encabir-hi un estatut de segona, i sabent perfectament que es impossible com ja li han dit, es d’una barra i un cinisme fora de lloc.

En definitiva i com s’esperava no han entès res, aquesta setmana veurem com els 25 diputats socialistes a Madrid tornen a votar en la nostra contra, i qui dia passa any empeny. La solució quan la societat pren la iniciativa, en el cas de Catalunya son 68 diputats en les properes eleccions, que en aquests moments poden representar Reagrupament, i no caldran més manifestacions, ni suportar mes sorderes injustificables.

 

 

 

  1. Tristor i res més. No hi ha res a dir. La política franquista ha donat i dóna els seus fruits. Franco ho tenia molt clar i ho va fer bé: impulsar una forta onada d’immigració per a barrejar i dividir (“divide i venceràs”). Com a exemple, la ciutat de Tarragona que va més que duplicar la seva població. I ara es veuen els resultats, i no val a dir que amb la immigració ha vingut la riquesa, perquè primer, ja erem rics i segon, una cosa es rebre immigrants i una altra és que t’invaeixin i a la vergada no et donin eines per aplicar unes polítiques d’integració. Al no ser estat, estàs indefens, sense armes per actuar.

    En fi, ara els espanyolets xalen pels territoris catalans, fan el seu Rocio, canten jotes, gaudeixen de la seva selecció, i amb tot el dret del món. Tenen unes lleis que els protegeixen i ben fet que fan, es defensen, lluiten pel seu i estan molt units. Tenen dos partits que els defensen i la resta estan còmodes amb el resultat franquista. (no sigui cas que perdin vots…).

    Es trist dir-ho, però avui en dia un espanyol a Catalunya si vol manifestar la seva voluntat de ser-ho, té el meu suport perquè s’ajusta a les lleis fetes pels catalans.

    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.