LA SOLIDARITAT I EL CONCERT
A la sessió de control del Govern català pel caos ferroviari la major part de partits l’acusen de submissió al PSOE, i la Consellera Romero ens diu que solidaritat no es concert econòmic en un nou esperpent dels polítics que tenim.
Els diuen que han quedat retratats i reclamen dimissions. Acusats de no defensar Catalunya a Madrid, i deixant el Govern de gestió en un caos de grans proporcions i generant desconfiança a la ciutadania abandonada a la seva sort i segrestada per Renfe i Adif en aquest cas molt per damunt de qualsevol ordre que hagi sortit de la Generalitat. Davant la desinversió crònica denunciada i reclamant el Concert Econòmic com a garantia de salut financera, Romero diu que si vols ser solidari no estàs a favor del Concert ja que segons ella no existeix cap quota de solidaritat en el del País Basc cap a la resta de territoris i que això ho ha de garantir la ordinalitat.
Es curiós que partits com Esquerra acusin de submissió al PSOE al PSC, primer perquè el segon és la sucursal del primer a Catalunya, el mateix partit, per tant res de submissió, actuen com el que son, no poden anar contra ells mateixos i no ho faran mai. De fet el mateix President va ser ministre de Pedro Sanchez i per tant responsable entre d’altres coses de l’espoli fiscal anual i la desinversió per exemple a Rodalies. El que ja és més miserable és la submissió cega republicana a Madrid a canvi de res i ajudant a vendre els falsos relats que ens venen des d’allà. En aquest caos el PSC responsable com a Govern espanyol durant molts periodes no podia fer altra cosa que seguir les directrius i deixar en segon lloc la ciutadania catalana, que de fet mai ha estat la seva prioritat principal com teoricament hauria de ser.
Romero ens ha deixat clar que no vol gestionar tots els impostos i poder gestionar-los amb criteris de necessitat de la ciutadania catalana i el nostre territori. Per justificar això menteix dient que el concert basc no te una quota de solidaritat, quan tothom sap que el País Basc recapta tots els impostos i ha pactat amb l’Estat una quota pels serveis prestats per l’Estat, el que seria la solidaritat. Mentides apart. El seu model si que no es solidari, o millor dit creua els límits per ser directament un espoli del qual Catalunya no en pot sortir sigui el model que sigui, suposo això ja li satisfà més a la consellera, un clar exemple de quines son les seves prioritats.
La solidaritat i el concert.