LA SITUACIÓ ESPANYOLA ENS TORNARA A RETALLAR LES INVERSIONS
La mesura europea de proveir-se d’un fons de 750000 milions d’euros per protegir estats, com ha estat el cas de Grècia, i possibles cassos com Portugal, Irlanda o Espanya, els més debilitats, què hauran d’acudir a la comissió europea, què ja te 60000 milions a punt per aturar la primera sagnia. Els números vermells espanyols obligaran un cop més a Zapatero a canviar el seu discurs, i qui pot acabar pagant els plats trencats serà Catalunya, que pot veure retallades les inversions previstes per variar.
Alemanya ja ha exigit que aquests crèdits es limitin a tres anys, i condicionats severament. Aquesta pressió junt amb França, han obligat a l’estat espanyol a retallar el dèficit públic i sanejar els seus comptes, cosa que van exigir a Zapatero, si volia veure aprovada aquesta mesura, i que ha acabat prometent un nou estalvi de 15000 milions pels propers dos anys, que de totes maneres els socis europeus veuen insuficient, i exigeixen una reforma estructural davant la disbauxa del govern socialista. Aquests advertiments europeus han fet canviar d’opinió al govern espanyol, què amb la seva política a la deriva, i amb mentida rere mentida sobre la recuperació econòmica, els ha preocupat més les conseqüències electorals de la gestió, que resoldre el problema.
El govern de la Generalitat, que ja ha reajustat tres vegades els seus comptes, admet que haurà de complir amb l’austeritat, però diu que es innegociable el compliment del 18,8 % en inversions amb infraestructures pactat. Segons el govern català contribuiran amb la part de retallada que els correspon, i ha especulat amb una retallada mesurada amb sanitat i educació.
Els estats seriosos europeus i amb democràcies de llarga tradició, i amb la seriositat per bandera, difereixen molt de la democràcia de pa sucat amb oli espanyola, amb uns governs que no estan a l’alçada dels seus càrrecs, i que com es el cas de Zapatero, la crisi l’ha superat pels quatre costats, i ha fet un doble discurs de superació a Espanya, i de debilitat a Europa, què finalment li ha passat factura. Mesures sense sentit, i pensades més amb els costos electorals, que amb solucions de debò, l’han portat a un advertiment seriós dels seus socis europeus que obligaran a una nova retallada de la despesa, què naturalment i donat la nostra dependència ens afectarà de ple.
El govern ja s’ha mostrat conforme amb un ajustament, i titlla d’innegociable la retallada d’inversions. O sigui que assumeixen que un territori que dona un 10% del seu PIB anual a fons perdut, tot un escàndol, 3000 euros per cada català anuals per enfortir l’estat del benestar en altres territoris, i empobrir el nostre amb menys serveis, o sigui els famosos 22000 milions d’euros d’espoli fiscal que es veu no son suficients, i ara també haurem de col·laborar a aquest ajustament de comptes. Pel que fa al terme innegociable, això vol dir que les inversions seran menys, i els politics catalans ja s’encarregaran de disfressar les xifres per justificar aquesta actitud indigne i vergonyosa, ja que l’estat encara no ha complert en els anys de vigència de l’estatut en aquesta matèria, i simplement han ignorat la dada.
En definitiva, un problema més d’haver d’anar lligats a un vaixell que s’enfonsa i va mig a la deriva, quan el més senzill es agafar un bot salvavides, i agafar un vaixell nou de trinca tripulat per nosaltres mateixos, i sense hipoteques per arrossegar.