ALBERT CORTES MONSERRAT

Segons els mitjans del Mundo i ABC, sembla que hi ha un principi d’acord per emetre una sentència sobre l’estatutet català, on uns 20 d’articles serien inconstitucionals i esborrats, i molts d’altres rebrien una sentència interpretativa, o sigui sota la normativa suprema de l’estat, entre aquests el tema del finançament i la bilateralitat, dos de les columnes mestres, si es que encara en queda cap del text. De totes maneres sembla te el suport de 6 magistrats, i esperen un setè per fer una votació, i en prop d’un mes emetre la sentència definitiva desprès de 4 anys de segrest, en una situació sense comparació amb cap democràcia mínimament moderna.

Sembla ser que en el terme nació en el preàmbul seria respectat, però remarcant que l’única nació es l’espanyola, el mateix passaria amb la llengua, on s’afegiria que el castellà es la llengua oficial també a Catalunya, i no pot ser marginada en cap cas. Pel que fa al Poder judicial, el moll de l’os quedarà anul·lat, i es reforçarà el principi d’unitat jurisdiccional, deixant clar que el Tribunal superior de justícia estarà sotmès al Tribunal Suprem. Pel que fa al finançament i bilateralitat seran àmpliament revisats, i sotmesos a la supremacia normativa de l’estat. En definitiva la cinquena versió sobre el recurs dels 114 de 223 articles, on una quarantena quedarien afectats.

Realment poc creïble es ja aquestes noticies, quan el recurs ja porta 4 anys, i els més preocupats per la sentència son precisament els defensors d’aquest autonomisme caduc i sense sortida, què precisament tant còmodes si senten els partits ara en el Parlament de Catalunya. Crec que cas de confirmar-se, els votants del si tenen motius suficient per no tornar a votar mai més en cap elecció, ja que es demostrarà que el principi sagrat d’una democràcia, com es el vot popular, serà modificat sense contemplacions, ni previ avís. La major part d’aquests votants segurament deuen trobar molt bé l’estat de dret espanyol, què permet modificar lleis un cop votades amb el TC de fons, però una cosa es la legalitat que es variable en funció de qui la fa, i l’altra el que es just, cosa que en aquest cas pot ser un frau en tota regla per aquestes persones.

Pels rumors que ens informen, deixaran nació, però recalcant que es de segona divisió i la bona es l’altra, amb la llengua passarà el mateix, es permet posar-la en un nivell més normal, però sempre amb la imposició de la llengua de Castella damunt el cap. En el tema judicial queda ben clar que el tribunal superior de justícia no deixa de ser un tribunal provincial, i pel que fa al finançament i bilateralitat, la qüestió interpretativa deixarà ben clar que el poder decisori raurà a una gran distancia de Catalunya, i amb l’espoli per bandera com fins ara.

Per l’independentisme en general el fet de la sentència preocupa ben poc, ara bé, serà el cop de gracia del sistema de les autonomies, deixant-lo en un carreró sense sortida, i on els partits ara oficials tant sols acataran amb més o menys escarafalls. Si surt abans de les eleccions catalanes tots aquests partits tenen un problema afegit als que ja tenen per justificar el seguiment al sistema actual, i la població hauria de reaccionar amb fermesa, no per pidolar respecte amb una llei votada que ja no te marxa enrere, sinó per deixar-lo de banda d’una vegada per totes, i comprendre que les nacions de pa sucat amb oli com la catalana tenen estatuts, i els estats normals, tenen constitucions, què son les que permeten exercir el poder en el territori on han estat aprovades. Caldrà triar doncs, i la decisió sembla prou clara.