LA RUTINA AUTONÒMICA
Nova llei catalana tombada a Madrid en aquest cas la que volia cedir el 80% dels pisos de la Sareb per lloguer social. Tot plegat demostra un cop més com les lleis aprovades al Parlament son de fireta i el poder escàs.
Efectivament els Socialistes que en el seu dia a Barcelona és van abstenir ara han votat que no argumentant que l’esperit de la llei ja és al full de ruta de Pedro Sanchez. Aquest llei instava la Societat de gestió d’actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) a destinar el 80% dels seus immobles a lloguer social. Els diputats catalans que ho han defensat a Madrid han vist que com la SAREB és un banc dolen en mans del Govern espanyol, diuen no tenim competències per executar la llei i PSOE ha votat conjuntament amb PP i VOX per tombar la llei, per cert no he escoltat ara Rufian dir que el PSOE es el mateix que el PP o que VOX per coincidir amb el vot, es veu que aquesta norma nomes val per Junts i les coincidències de vot amb els Populars.
Diu el representant socialista que comparteix la preocupació ciutadana en materia d’habitatge, que li agrada la música de la llei però que la lletra ja ha quedat fora de lloc ja que com deia aquest esperit ja forma part del full de ruta de Sanchez. Parla del decret llei que ja permitia a la Sareb arribar a acords amb les administracions per donar-los habitatges o modificacions a la llei d’estabilitat per tal que els Ajuntaments puguin destinar part del seu superàvit en habitatge i que podria incomplir el marc europeu. Els diputats catalans esgrimeixen que és un greu problema a Catalunya i a l’Estat i que la SAREB a un ritme insuficient no ha resolt el problema i amb un gestió opaca amb aquests pisos buits.
Un cop més, però es demostra que les lleis aprovades pel Parlament son paper mullat i que la societat a la que van dirigides i en aquest cas amb un problema tant sensible com l’habitatge i els pisos buits segrestats per les entitats bancàries, son la darrera prioritat i una cortina de fum per amagar el negoci i alhora vendre un relat que com es demostra és clarament insuficient per les necessitats de la gent d’accedir a un habitatge a preus raonables.
Si apart, aquesta llei procedeix de Catalunya veiem com el partit que es va abstenir a Barcelona i va contribuïr a la seva aprovació ara nega la possiblitat, que no ho sabien abans o ens enganyen ara, com sempre la rutina autonòmica.