ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA ROJA AL PARLAMENT I LES VENDES FORA D?ESPANYA

Sense categoria

La Presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sanchez Camacho, ha reclamat un homenatge als jugadors catalans de la selecció espanyola al Parlament, com orgull d’unió  i germanor.  Per altra banda en un estudi sobre canvis estructurals del comerç exterior de mercaderies de Catalunya, conclou que l’estat espanyol deixarà al llarg dels propers cinc anys de ser el mercat primordial de vendes dels productes catalans.  Son dos conceptes antagònics com colonialisme o globalització.

La presidenta popular ha reclamat aquest homenatge com una obligació de la Generalitat, ja que molts catalans han contribuït a guanyar el mundial, la lliçó  es que la selecció espanyola ha demostrat el que es possible, i ha donat un exemple als politics de que han treballat amb germanor, i colze a colze en un sol equip vinguin don vinguin.  Pel que fa al tripartit l’ha donat per mort, ja que estem parlant d’una Catalunya separatista o nacionalista, o una que sigui capaç de tornar a recuperar la cordialitat amb la resta de l’Estat.  Respecte l’estudi, es basa en tot una sèrie de dades, què posen de manifest la diferents evolució de les exportacions catalanes, en funció de la destinació. Apartant el sector serveis per la rellevància del turisme a Catalunya, el Principat ha augmentat el ritme de vendes a l’estranger un 8,9% durant el 95 al 06, cosa que dobla el 4,5% a l’estat. Fa una dècada la proporció era dos terços favorable a l’estat, per un terç que sortia fora. Un factor es la reanimació econòmica, molt més evident a la resta del mòn, que no a l’estat espanyol, apart els exportadors catalans han fet els deures reduint costos i guanyant mercat a Europa. El tracte fiscal  a que ens sotmet Espanya ha estat un altre factor, ja que som els grans dinamitzadors de l’economia en valor afegit.

 

Els deliris de l’Alicia volen arribar molt lluny, però ha de veure que es una minoria dins la societat catalana, i que això de barrejar constantment esport i política no es un bon negoci. No es pot comparar una obligació d’uns esportistes a jugar sota uns colors per decret llei, i els seus triomfs amb la situació colonial que pateix Catalunya, i on precisament els catalans son aquests jugadors que han volgut formar part d’aquest equip, i tant sols han rebut insults i menyspreu, cosa que a pesar del seu tarannà covard ens ha abocat a l’estat propi per sobreviure. Aquests jugadors no ens representen nacionalment, per molt catalans que siguin, ja que juguen amb uns colors que precisament son els culpables de que els nostres no siguin normals, i això no es perdona, per damunt de qualsevol sentiment esportiu. Desperti Sra. Camacho, i observi la realitat i no els seus desitjos.

 

Respecte el negoci amb els nostres productes i les nostres empreses, evidentment, i poc a poc han anat canviant la mentalitat, i volen aprofitar aquest món global que Espanya ens vol negar amb el seu cercle tancat, i per tant hem descobert que amb poc temps l’excusa del negoci espanyol ja serà un miratge, que ens ajudarà a trencar aquestes cadenes que ens oprimeixen. Han volgut segrestar la nostra mentalitat i els nostres emprenedors, però al final hem obert la gàbia, i hem vist que hi ha més vida de la que ens volien fer creure. Un espoli constant i un tracte fiscal gens afavoridor, ens han fet reaccionar, i hem descobert totes les oportunitats que fins ara teníem negades, i que ara es presenten com una gran oportunitat, i on nomes falta un Estat que hi doni tot el suport, cosa que per força, aviat te que passar, si volem avançar en el nostre estat del benestar i assegurar el nostre futur.

  1. Pel que fa als jugadors catalans que juguen amb la selecció espanyola, no crec que ho facin de cap manera per obligació. I si ho fan ho dissimulen molt bé i, quan deixin el futbol, es podrien dedicar al teatre (que bé que dissimulen quan marquen o abraçen als seus companys…).

    Siguem clars, ho fan perquè volen i bàsicament pel tema econòmic. No ens enganyem i destapem les cartes. Crec que ho fan per aquest motiu i perquè legítimament se senten catalans i espanyols a la vegada. El problema potser ho tenen els culers, que en aquest tema tenen un dilema trascendental. I és que al Barça hi ha jugadors (jo diria la gran majoria) que se senten catalans i espanyols a la vegada, i és així se simple i senzill.

    Parlant del Barça, entitat esportiva que ha fet molt per la nostra identitat com a poble, hauria de replantejar-se la seva estratègia pels propers anys. Ara llanço una pregunta: interessa al Barça una Catalunya independent? Voldria jugar en una lliga amb un nivell esportiu inferior a l’espanyola? Altrament, li interessa a la lliga espanyola que “marxi” el Barça?

    En fi són preguntes que s’haurien d’anar madurant…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.