ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA REVISIÓ DE LA VERGONYA

Aquesta societat camina cap a l’esperpent a passes gegants. Una societat futurista tant políticament correcte i dins el model establert, que no hi ha dubte farà fora la creativitat lliure, el lliure pensament i la llibertat bàsica d’expressió. Una societat dirigida i ensinistrada ideal pel sistema i els seus dirigents.

Parlo de la revisió de la literatura per eliminar termes o frases que ara en diem incorrectes. La darrera que coneixem son les novel·les d’Agatha Christie, que per desig de la seva editorial seran adaptades segons han dit a les sensibilitats modernes. Així paragrafs sencers seran eliminats o revisats. De fet ja vam coneixer la revisó del escriptor infantil Roald Dahl o de les novel·les de James Bond d’Ian Fleming per posar uns exemples. Referències etniques com negre o oriental, canvis tipus natiu per local, paraules com gras o lleig per ser comentaris despectius del físic dels personatges o situacions que son canviades per ofensives serien algunes de les perles que aquests censors aniran retallant.

Aquest deliri es propi d’una societat malalta i que es deixa fer fins que no hi hagi remei i funcioni com un titella dels que dirigeixen el sistema. Revisar ara obres ja escrites en altres periodes e temsp es una aberració i de les grosses. Primer per destrossar la creativitat d’uns autors que van escriure el que van escriure, i no un altra cosa. En segon lloc pel context històric, ja que expressions que ara poden ser rebutjables, en altres èpoques no ho eren i per tant s’han de respectar. En tercer lloc per coartar la llibertat d’expressió de la cultura que pot ser consumida o no, però en qualsevol cas no dirigida ni manipulada per les el·lits i en quart lloc perquè la societat no pot ser tractada com a menors d’edat i tenen el dret d’escollir i opinar sobre el que consumeixen.

Alguns exemples de revisió arriben al ridícul espantós com els qualificatius de gordo o lleig per exemple, el primer es una caràcteristica física que no es pot amagar i el segon es interpretable per l’autor i s’ha d’assumir. Les referències a negre o oriental es posen tots en qualitat de despectiu, quan no es així i simplement donen informació d’una persona sense que sigui res més que una caràcteristica om alt o baix. Així podriem seguir, i sense entrar amb expressions considerades masclistes i que dins el context d’una obra no tenen que ser mai retallades.

En definitiva, i seguint aquests criteris, d’aquí 100 anys tornarem a reescriure obres ja que el context serà diferent i així indefinidament. Una gran vergonya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.