ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA RETALLADA DELS FUNCIONARIS I LA DEMAGÒGIA DEL SINDICATS

General

Aquest seguit de mesures preses pel govern espanyol a corre-cuita, i variant radicalment el seu discurs triomfalista, degut a l’estirada d’orelles internacional, i que ara s’ha convertit de sobte en una crisi molt profunda, on pensionistes i funcionaris entre d’altres, han de parar el cop per arreglar la mentida constant de Zapatero, i la seva política erràtica i de cara a la galeria  en matèria econòmica. Els sindicats han posat el crit al cel, i sembla que estant descobrint coses, que fa molts anys que duren, i que mai havien gosat a discutir.

Aquesta rebaixa del 5% al sou del treballador públic, m’ha portat a llegir diversos comunicats dels sindicats. Entre ells destacaria el sindicat independentista Intersindical-CSC, denunciant que els Països catalans tenen la quota més baixa de funcionaris amb un 11 %, davant de les quotes d’estats avançats com Dinamarca 32% , Suècia 33%,, Finlàndia 26% o França 29%, i també cal destacar la mitjana espanyola d’un 14%, això posa en dubte aquest aprimament que es vol fer del sector públic, quan els estats més avançats tripliquen el nombre de Catalunya, que dins l’estat espanyol te la taxa més baixa,  i retallar servei públic vol dir retallar l’estat del benestar. Altres sindicats també han alertat sobre les retallades dels alts càrrecs, què cobren molt més en dietes i comissions, que amb el seu propi sou, així com des dels principals sindicats espanyols, han recollit signatures per denunciar l’incompliment de l’augment promès de 0,3%, i sobre l’extinció del cos de subalterns, entre d’altres queixes a la Generalitat.

 

Francament, cal dir que el que ara anuncia el govern socialista per augmentar els impostos als més rics, i que es vol vendre com un mèrit, hauria de ser norma, en una hipotètica política d’esquerres que no ha existit, amb xecs nadons per tothom iguals, cosa molt injusta, i xecs de 400 euros sense mirar la renda de cada persona. Aquesta ha estat la política d’un govern que d’esquerres ha demostrat no tenir res, i d’improvisació molt. Pel que fa a les mesures urgents, evidentment no es just fer caure el pes de la solidaritat amb pensionistes i funcionaris, i no atacar més a les rendes altes, i sobretot als bancs, què amb la seva gran part de responsabilitat en èpoques de bonança, encara han rebut ajuts per la seva gestió nefasta per la societat.

 

Pel que fa a Catalunya, la seva quota de funcionariat es molt petita comparada amb altres territoris, i sobretot amb països avançats com abans indicava, i per tant es podria dir que els estats amb un més alt nivell del benestar tenen més treballadors públics per oferir més serveis, vol dir que retallar places i sous va en contra d’un vertader estat modern. En quant els sindicats principals espanyols, sobretot UGT i CCOO, ara sembla que descobreixin la sopa d’all amb les dietes dels alts càrrecs, què fa que la seva reducció salarial serà mínima, però això no be d’ara i mai ho han denunciat, respecte a les seves campanyes per denunciar les retallades de la Generalitat per falta de diners, es bastant indignant com intenten manipular la gent sempre acusant al mateix, quan mai han denunciat l’origen d’aquesta falta de liquiditat, que se’ns dubte es l’espoli fiscal de 22 mil milions, o sigui 3 mil euros per català a l’any, que fan que la sagnia sigui brutal. Això mai forma part del seu discurs, però si les lògiques conseqüències negatives per la població per part de la Generalitat, què finalment ha de reduir despeses obligatòriament. Un altre exemple d’aixó el trobaríem amb la gran manifestació pel desastre de rodalies, i el dret a decidir sobre les infraestructures que  afectava sobretot a la classe treballadora, i que tampoc va comptar amb el seu suport, ja que aquests sindicats s’han convertit amb apèndixs dels partits politics existents.

 

En definitiva, la ineptitud d’un govern, en aquest cas l’espanyol es denunciable, però la demagògia d’aquests sindicats també, volen fer girar el cap a la població, per distreure del problema real, què es la sagnia o robatori que ens suposa pertànyer a l’estat espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.