LA RESPONSABILITAT INEXISTENT
Seguim veient aquest dies una responsabilitat i voluntat pel procés que no es correspon amb els gestos diaris. El dia que s’anunciava un acord pel Pressupost de la Generalitat entre CIU i ERC, al mateix temps els repúblicans enviaven al President Mas a declarar a la Comissió del Cas Pujol.
Sense caure en la demagògia constant de l’esquerra populista i la seva utilització de la Corrupció per escampar amb o sense proves la mala maror i fer entrar el procés cap a la independència en via morta, cal pensar cada pas que es fa i veure les seves conseqüències.
Valorar positivament l’acord pressupostari, diuen alguns que un pressupost autonòmic, be de moment som el que som, no cal enganyar-nos i fer veure el que no es, i afegir diners per les estructures d’Estat sempre es posítiu. Tanmateix l’altre tema es una gran falta de responsabilitat, ja que els republicans havien votat fins a tres vegades negativament la comparaixença, caldria preguntar que ha canviat ara?.
De cap manera s’ha d’encobrir la corrupció o mala gestió, però dona molt que pensar quan la teva opinió es referma tres cops en el mateix sentit, tot just en el moment d’haver segellat un acord i donar la màxima confiança en la societat sobre el projecte de la independència, i a canvi poses en aquest desgast innecessàri al President català.
Partidisme pur i dur. Si segueixen així provocaran poc a poc adormir i desilusionar a tota la societat que ha empés el projecte i que veu com els seus partit tenen altres prioritats i volen arribar a ser un Estat fent política autonomica de baixa volada. Si no hi ha confiança entre les diferents forces i entenen el que tenen entre mans els supera en molt qualsevol projecte polític propi, anem pel mal camí.
De fet l’exemple de Syriza i el seu pacte amb la dreta i un govern sense cap dona, ha deixat sense arguments i sense paraules a aquesta part de l’esquerra que vol negar la transversalitat del projecte independentista i que te més interés en fer caure l’altra part de l’arc ideologic que altra cosa, per no parlar de l’argument de la paritat com a bandera deixant en segon terme les capacitats de les persones.
Cal sentit d’Estat, un pas ferm i deixar clar la prioritat en aquest moment abans no fem el ridícul i prenguem mal.