ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies de campanya electoral, han donat dues bones ironies les ultimes hores, una amb l’anunci del President Montilla de no tornar-se a presentar un tercer cop, i per tant no voler eternitzar-se en el càrrec segons les seves paraules, per altra banda la propaganda repartida per Ciudadanos als domicilis catalans, apart de les múltiples faltes gramaticals en català i castellà, diu clarament “Volem la independència”, cal donar-li la benvinguda al club a l’Albert Rivera.

Efectivament, el president català ha fet l’anunci de que serà per últim cop el candidat socialista a la presidència, i ha assegurat que aspira a governar una segona legislatura sense coalició, per fer el que queda pendent, i el que li convé a Catalunya, ha aprofitat per dubtar de si Mas pensa fer el mateix que ell, i ha advertit que Espanya o camina cap un model federal o es disparà el nombre d’independentistes, i ha afirmat que tots sabem que no es farà el referèndum, i que l’estat propi no pot garantir solucions per tot, i les sortides de la crisi que no son locals.  Per la seva banda Ciudadanos en els fullets enviats als domicilis, afirma voler la independència per una errada de conjugació, que deixa pas a tot un seguit d’errades gramaticals de mal veure, fins hi tot en el seu lema “Rebelate”, quan el tradueixen al català. La versió castellana tampoc s’escapa d’aquesta incorrecció constant. Rivera ho ha atribuït a qüestions tècniques, i ha reiterat que el català no esta en perill, i que no hi ha cap mena de problema lingüístic a Catalunya.

Aquest anunci del president, no representa el compromís ètic que ens vol ensenyar, ja que sap ben be que ha governat gracies a una coalició que l’ha permès sumar, però que el seu partit per si sol es un partit que a cada elecció va perdent suports, i que amb prou feines arriba al 25% de parlamentaris, i que segons les enquestes ara pot baixar de la barrera dels 30, i ser doblat per la força que pot quedar en primer lloc, sap perfectament que el seu progrés de fireta ens ha dut a la situació on ens trobem, junt amb la crisi mundial evidentment, i que la seva actuació amb l’estatut ha estat poc menys que vergonyosa, deixant ben clar que alhora de triar es queden amb el PSOE abans que defensar els interessos dels catalans, com han demostrat repetidament els seus 25 diputats a Madrid, aquesta realitat virtual que ens volien vendre, ha topat amb els límits que ha marcat l’estat, i que han fet esgotar els seus arguments, i que com si d’una plaga es tractes avisa de la multiplicació dels independentistes, i ens avisa que això no aportarà solucions, això no veig que ho digui a la resta d’estats europeus, ni tampoc a l’estat espanyol que tant s’estima, es veu que seriem l’únic cas mundial d’estat que amb totes les eines per fer-ho no podria aportar cap solució millor o pitjor, i en canvi depenent d’un altre, i sense cap poder si que ens en sortirem. Es senzillament d’un baix nivell que estic segur pot superar.  Sap que el seu final polític es proper, almenys a Catalunya, i per tant aquest anunci no te massa valor, perquè no ho feien per llei durant el seu mandat limitant els càrrecs a un temps determinat, com per exemple proposa Reagrupament, no ho han fet senzillament perquè no s’ho creuen, més o menys com la llei electoral.

Per la seva banda, te gracia que Ciudadanos per errada gramatical vulgui la independència, son ironies de la campanya, i no crec que li hagi fet cap gracia a l’Albert Rivera, ni als seus possibles votants desitjosos de fer sang amb la nostra identitat, i ampliar la seva espanyolitat pels quatre costats, i més amb declaracions de tant cinisme com les de la inexistència de cap problema de llengua del català, quan sap perfectament la realitat d’una llengua sense protecció com la nostra.

En definitiva, dos indicadors més de la grisor i baixa qualitat de la campanya electoral catalana, per la falta d’arguments i propostes per part autonomista, s’han esgotat les idees o ja no saben com enganyar a la gent.