LA RENOVACIÓ DE LA FAÇANA
La CUP estrena un nou logo i diuen un canvi amb un partit que projecti un partit més madru i consolidat.
Es marquen com objectiu principal entrar a Lleida i Tarragona en les properes municipals. Diuen han culminat el Procés de Garbí i s’han reorganitzat desprès de les patacades electorals constants, diuen que son l’esquerra de debó enfront alternatives domesticades.
Crec, que evidentment és legitim canviar d’imatge i prendre nous rumbs quan el que has portat et porta a un pou sense fons. De totes maneres canviar un logo no farà oblidara a l’electorat la prova del cotó d’aquests darrers 15 anys. Malauradament pels partits ara l’elector te proves del vertader historial dels partits i sobretot dels independentistes en una situació de la veritat i historica que tots sabem com va acabar. De fet si parlessim d’un jugador en un partit de futbol crec que va anar de més a menys fins a gairebé passar desapercebut per les seves propies contradiccions i projectes de país, cal dir minoritaris com demostren els vots i que sempre van passar per davant de l’objectiu real de la independència. No van saber ser aquella baula de l’independentisme vigilant i correctora. Mai es van aplicar des de dins els organs de poder, sempre des de fora i molts cops amb pals a les rodes poc comprensibles i de caràcter ideològic.
Van perdre molta credibilitat per exemple amb aquell famós empat en una assemblea que ningú es pot creure i que deixa aquest assemblearisme en una simple cortina de fum. En els darrers anys vam veure la tornada del suposat exili d’Anna Gabriel que va semblar més una operació de marketing que altra cosa i una tornada demanant perdó davant el jutge i deixant aquesta façana de lluita i resistència en un no res.
Tenien una oportunitat per ser diferents dels partits adherits a l’autonomisme des de sempre i no ho van saber fer. Ara, els resultats de l’electorat decebut han donat aquesta baixada de vots i passar a una irrellevancia com ara i amb una Aliança Catalana que els esta menjant el seu terreny com alternativa dels suposats partits d’ordre.
En definitiva una part de l’independentisme que també va decebre com la resta i que en el moment de la veritat també va ensenyar les seves vergonyes. Tant de bo els serveixi com a reflexió per un futur, però caldria un bon canvi i una nova manera de fer que recuperi una mica de la credibilitat perduda.