ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA RENDICIÓ PACTADA

Escoltar avui les explicacions dels acords de la Taula de diàleg nomes pot produïr vergonya aliena i rabia infinita de veure com la mentida i les engrunes autonòmiques son presentades com els millors objectius.

Si escoltem Felix Bolaños per la part espanyola ha dit que ja ha quedat clara que mai més s’imposarà la voluntat d’una part de Catalunya sobre l’altra. Desjudicialitzar la política i impulsar el català com acords.

Escolto Bolaños, i es que apart de renunciar al dret a la independència de Catalunya, d’això no s’en parla, posteriorment tampoc del dret a l’autodeterminació que com ja ens han dit mil i un cops per nosaltres no existeix, ara acceptem que la voluntat d’una part catalana encara que sigui majoritària no s’imposarà a l’altre, o sigui neguem la base de la democràcia, que es basa en el joc de les majories i apart acceptem que la part independentista mai es podrà fer efectiva i ni tant sols es legitima, crec que amb això ja quedaria resumit tot d’aquesta farsa.

De totes maneres i per seguir amb ella ens parlen de la desjudicialització de la política, sense fer cap pas per canviar-ho, apart de la retòrica de seguir l’ordenament vigent i que calen majories a les cambres per fer segons quins canvis, que ja dic que els socialistes ni cap altre grup volen fer, o sigui simplement fum. Per rematar ens parlen d’impulsar l’ús del català, que ho recollia amb frases com el dret de ser atès en la llengua oficial com un gran que, com si aixó no ho reculli ja l’Estatut vigent i no recordessim la sentència del 25% recent i la negativa sempre a posar el català en les institucions espanyoles o a Europa per exemple. Sort que diu en Bolaños que ho consideren una llengua espanyola, si no arriba a ser així estaria perseguit com en el franquisme.

De fet cap acord, res concret i presentant avenços en temes autonòmics retallats sense cap concreció i venuts com or. Es a dir em passat de demanar el nostre dret a la independència, a pidolar que es pugui parlar en català al Senado o al Congreso a Madrid, això ho diu tot.

Un engany rere l’altre que marca el costat de la representació espanyola de la Taula i el costat representant d’una Autonòmia espanyola exactament amb aquesta consciència i amb voluntat d’exercir-la. Cal seguir prenent nota, recordem que el nostre vot proper nomes serà nostre i la memòria no pot se dèbil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.