LA REMORA DE LA MONARQUIA
Que els estaments reials son un sistema amb tuf de naftalina, i un projecte no amb concordança amb l’època que vivim son fets bastant irrefutables, de la mateixa manera que en un sistema democràtic, son una excepció bastant intolerable. Aquests comptes foscos que mai poden ser investigats, i aquest tractament que desmenteix el que diu la sagrada Constitució espanyola, en forma de que tots som igual davant la llei, es posa encara amb més visibilitat amb l’afer Urdangarin, i els seus presumptes delictes.
Segurament molts diran que com a català no cal parlar-ne, però fins que no donem el pas, amb el nostre espoli i els nostres impostos també mantenim aquesta institució, per tan cal dir-hi alguna cosa, alguns diran que ja va ser ratificat junt amb la carta magna, la realitat es que la monarquia com a tal mai ha estat votada, anava junt amb el lot, i aquest amb clares mancances democràtiques amb l’exèrcit i les forces de la dictadura vigilant tot el procés, apart una gran incoherència, ja que una persona escollida a dit com a successor per un dictador sanguinari, mai pot arribar a ostentar cap càrrec en un període democràtic, i fins hi tot amb la paradoxa que una República legitima va ser enderrocada pel cop d’estat militar, i un cop, i teòricament acabat s’abandona sobtadament aquesta formula per coronar una monarquia totalment fosca, i amb cada cop segons les enquestes menys simpaties, inclús amb els espanyols. Uns comptes, i una assignació en els pressupostos espanyols de prop de 9 milions d’euros, que segons la llei, el monarca distribueix com vol, i amb total obscuritat, quan amb altres monarquies europees estant obligats a rendir comptes anuals de la seva despesa, i més amb els temps de crisi. Es senzillament immoral quan l’hereu de la corona es va fer construir una casa de prop de 4 milions d’euros sense cap repulsa de la societat, i ara mateix tenim Iñaki Urdangarin, i el seu presumpte delicte d’apropiació de fons públics al capdavant de l’Institut Noos, amb clares proves que va aconseguí contractes a dit d’administracions com el govern Balear o Valencià. Els preus inflats per organitzar actes esportius, eren en part traspassats a empreses lucratives propietat del mateix Urdangarin i el seu soci, també troben implicacions amb el cas Palma Arena amb multitud de irregularitats descobertes, i ara sembla que el silenci de la família reial ha deixat pas a un distanciament entre les seves activitats, i les descrites pel personatge esmentat.
Aquestes son les trames que es couen a Palau, una institució caduca, i una prova més de la presa de pel del sistema democràtic espanyol. Per altra banda, un cap de l’Estat que ha arribat a dir-ne de l’alçada d’un campanar, com que el castellà mai ha estat una llengua d’imposició, per posar un exemple, i que se’l presenta com un heroi pels fets del 23 F, quan tothom sap que la cosa no es així, i senzillament les circumstàncies el van fer actuar com més el va convenir, mai per cap esperit demòcrata, ja que tant per la seva designació, com per la seva condició, evidentment aquest no es el seu sistema preferit. Tanta foscor, fa que casos com el d’Urdangarin puguin ser possibles, i ara hauria de rebre un tracte igual que qualsevol altre, i com a mínim fer reflexionar que per representar un estat, que per cert amb el famós “porque no te callas”, va quedar clar, que no estaríem parlant de la persona apropiada, com deia, per això ja hi pot haver un president escollit pels vots de la gent, i renovable cada període de temps estipulat, i que faci aquestes funcions remunerades i amb el suport de les urnes.
Per tant no hi ha excusa, per no retallar aquesta despesa immoral, i aplicar les retallades per on s’han d’aplicar amb una família que viu a cos de rei, i mai més ben dit, i no sobre la pobre classe treballador mil·leurista, que es veu que es mereix més càstig o es d’una casta inferior.