ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA RECEPTA DEL PRESIDENT MONTILLA ES TANT INSUFICIENT COM EL FINANÇAMENT

General

Ahir vaig veure, tal com vaig fer  dies abans amb el Borbó, el discurs de cap d’any del President Montilla, no us penseu que es cap promesa, ni cap flagel·lació personal, simplement m’agrada comprovar fins on pot arribar el cinisme d’aquesta classe política amb Catalunya.

 

Efectivament unes hores desprès de la presa de pel d’en Solbes presentant un projecte de nou finançament, sense cap concreció, sense xifres reals, sense cap previsió de complir l’Estatut en els grans temes com l’ordinalitat, o sigui la posició que quedarà Catalunya desprès de pagar i rebre els diners a l’Estat, on ara es clarament deficitària, o el fons de suficiència on un augment de diners a les comunitats pot ser corregit amb un augment d’aquest fons nociu per el territori català, o per exemple el tema de la immigració molt preocupant per nosaltres.

 

En definitiva un model que generalitza un augment en la cistella d’impostos per tots els territoris per igual, i una sèrie de fons de suficiència on no es concreta cap quantitat.

 

Per si això no fos prou el mes significatiu per mi de la explicació del ministre, es que una llei orgànica anomenada Estatut es considerada una palanca pel nou finançament i res mes, o sigui que no es d’obligat compliment, i es un autèntic paper mullat, i què el que hauria d’haver estat el model que marca aquesta llei per Catalunya el 9 d’agost, i què posteriorment s’han pactat dues prorrogues mes, la ultima el 31 de desembre ha tornat a quedar en incompliment, ja que ni hi ha acord, ni hi ha model detallat, mes enllà de la constatació que l’Estatut ha servit com un informe mes sense cap valor per fer aquest poti poti  amb totes les comunitats, i on Catalunya en te totes les de perdre, i el què es mes greu sense capacitat per negociar res, mes enllà d’acceptar o no acceptar el Parlament l’acord.

 

Davant aquests fets, el President Montilla ens demana paciència, que la proposta conte avanços significatius, i ho vincula tot al grau d’exigència del govern de la Generalitat a Madrid, obviant naturalment que el seu partit va tirar per la borda la única arma de que disposava Catalunya per negociar, com eren els Pressupostos Generals, i sense parlar d’aquesta autentica presa de pel on una llei orgànica es paper mullat, i això es acceptat com si res.

 

Tanmateix ens diu que Catalunya no demana això nomes perquè es llei i necessari, sinó perquè es el que la societat vol, quan la primera condició precisament es sistemàticament incomplerta pel govern de Madrid.

 

Finalment la seva recepta ha estat tornar als valors del treball, la tenacitat, la creativitat, el rigor i l’ambició.  Molt bons valors però amb els recursos suficients per fer-los possibles, i respecte el tema de l’ambició precisament pel seu caràcter gris, i la seva demagògia per no estirar mes el braç que la manega amb el seu partit mare, el PSOE, no el fa gens creïble com a defensa dels nostres interessos, i seguir ocultant amb termes com la Catalunya plena que va emprar ahir, i que nomes ho serà amb una sobirania plena, i no com a cap de turc de l’espoli espanyol.

 

Per últim desitjar una bona entrada d’any  a tots des d’aquest espai petit de la xarxa, i on el 2009 seguirem donant opinions per convèncer a mes gent de l’objectiu final que es la consecució de l’estat propi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.