ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA RECEPTA CARRETERO, UNA EMPENTA PER CULMINAR EL PROCÉS

General

Desprès de la confirmació i escenificació de la retirada com a candidat d’en Carod en  benefici de Puigcercos, i aquestes noves maneres de tancar una direcció mixta i unes llistes electorals compartides pels dos sectors, per arraconar als sectors crítics, i sense voler cap discussió interna a ERC en nom de la maduresa i la cultura de govern, el líder d’un dels sectors, en Joan Carretero de Reagrupament ha trencat el seu silenci, i ha analitzat la situació.

La constatació de la alegria dels socialistes catalans pel rumb d’ERC, se’ns dubte no es un bon presagi per l’independentisme, i l’arraconament de l’assemblearisme per la imposició en aquest partit tampoc, com no ho es l’entrada en aquesta direcció del dos sectors oficials què alhora es repartiran els llocs en les llistes electorals, donant per fet què no hi haurà cap més candidat a la presidència, i amb especulacions lamentables com el canvi d’en Benach a les llistes de Barcelona, enlloc de Tarragona per por de no sortir escollit, i seguir mantenint la seva cadira en un nou govern segurament tripartit si es què suma.

El líder de Reagrupament ha trencat el seu silenci des de Puigcerdà amb un article a la premsa titulat Patriotisme i dignitat, i on desprès de repassar els últims fets vergonyosos del govern Zapatero, com el pagament del esperpèntic deute històric a Andalusia, en comparació a la almoina anunciada pel finançament català, i la nova retallada que el TC tard o d’hora farà al ja de per si insuficient Estatut Català,  tot plegat provoca una desafecció a la població que deixa espai per plataformes civils com Deumil.cat triomfin en les seves iniciatives, com la manifestació a Brussel·les per l’autodeterminació amb un sobiranisme transversal que per força al final s’hauria de veure traduït políticament, i on ara nomes hi ha gestió i pluja fina sense rumb. Reclama un nou canvi de relacions amb l’estat, i on els partits no donin suport a Madrid a ningú a canvi del famós peix al cove, sinó sempre per avenços importants i justos en l’autogovern.  Per això proposa que l’independentisme conti amb un referent electoral clar, amb una candidatura d’ampli espectre amb un eix central com es la declaració unilateral de la Independència posteriorment validada en un referèndum com a sortida de l’atzucac on ens trobem, i també amb uns alts valors ètics com a bandera, en contraposició a la classe política actual.

Crec que davant la que sembla decisió dels partits actuals que haurien d’abanderar aquesta opció, i no s’atreveixen seguint sempre amb la legalitat espanyola com excusa, i marejant la perdiu per no avançar gens, es una proposta força engrescadora, i què com la recent creació del partit Força Catalunya provinent de la plataforma Catalunya Acció, sembla comença a veure’s en força la creació fugint de personalismes i de l’eix dreta-esquerra, un partit transversal amb un objectiu clar, en forma de creació de l’estat propi per damunt de legalitats ridícules, i que mobilitzi tota aquesta societat civil què desencantada s’ha quedat orfe de vot, i què amb unes persones al capdavant integres acabin de culminar el procés iniciat per les plataformes civils, i deixin de perdre temps en lluites internes en els partits existents, què semblen molt llargues i gairebé impossibles de guanyar, mentrestant les direccions actuals tinguin les seves quotes de poder i s’entestin en frenar el procés per benefici personal, i anar marejant la perdiu sense solta ni volta quan els argument ja s’han esgotat, i Catalunya vol una solució ara, què evidentment no passa per Madrid, i que mira a Europa, què amb tota seguretat no posarà traves si la majoria de catalans ho volem, per raons sentimental o econòmiques, i sobretot per simple supervivència davant aquest estat què te pressa per acabar la feina començada fa prop de 300 anys.

 

 

  1. De posturlar-se com alternativa amb 23 escons amb expansió progressiva a convertir-se en un àpendix del ‘peix al cove’ del PSOE-C a Catalunya.

    El PSOE-C de Catalunya està content per haver frenat a ERC fins dur-la pel camí de la patacada i frustació.

  2. Benvolgut Albert, lamento discrepar de la teva opinió. Crec que amb el seu article el Sr. Carretero només pretén minvar les espectatives de vot d’ERC envers les elecccions europees. El que ha fet és donar canxa a les forces polítiques del país i també a les de l’estat, i als mitjans de comunicació, per desacreditar encara més del que n’està el nostre partit. No m’agraden els personalismes ni m’agrada la situació actual del meu partit, pertanyo al sector més crític envers l’actual direcció però també considero que els grans canvis els hem de fer des de dins el partit i amb la força del diàleg i del consens. Crec que la trajectòria del Sr. Carretero demostra que el que cerca és el personalisme i el poder. El mateix dia en que la signatura del pacte nacional per l’educació fet per ERC,essent ell conseller i estant a govern, va ocupar la primera plana dels mitjans anunciant el seu vot negatiu a l’Estatut i deixant en un raconet la notícia constructiva de la tasca d’ERC a govern amb el pacte de l’educació. Avui, publica el seu article. Què ens apostem a que no marxarà d’ERC ni crearà cap partit? Des d’aquí i des d’on calgui li prego que ho faci. És quedarà sol. Tot el que fa és omplir de fum l’actual cojuntura per col.laborar amb el descredit d’ERC que és el descredit de tots els que hi militem. Ara per ara fora d’ERC, l’independentisme no té vida, ens costi de creure o no.
    És el que penso de tot cor.
    Salut i república !

    Teresa

  3. A tall d’anàlisi referent a aquest escrit d’Albert Cortés.

    ————-

    Punt 1: sobre “fugint de personalismes”

    El personalisme dedicat a voler demostrar gratuïtament que jo sóc millor que cap altre és dolent intrínsicament, però com que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, jo en aquest cas, em malpenso i reclamo l’atenció a aquesta abans esmentada expressió “sense personalismes”.

    Si volem que el procés de Construcció Nacional veritable tiri endavant cal un LIDERATGE que el comandi. No caiguem una vegada més amb la bona voluntat ineficaç del “entre tots ho farem tot” o de l’immobilitzador “que ningú sobressurti” perquè així hi portem 30 anys i de seguir amb els mateixos errors així continuarem 30 anys més sense moure’ns de lloc.

    ————–

    Punt 2: En aquest escrit s’ens parla de “lluites internes” de difícil solució.

    Caldria també precissar, i no com a crítica a res de l’escrit sinó cam a inspiració en el mateix escrit, caldria precissar que algunes lluites internes són en gran manera útils i necessàries, es basen en planntejos i visions diferents; el que cal tenir clar, si es té ben present un objectiu urgent i prioritari com ho és el de la Independència de la nostra Nació, cal tenir clar quan temps es vol perdre en solucionar coses insolucionables i per tant optar per nous camins.

    Fa temps tinc clar i així ho expresso als quatre vents de l’horitzó que és molt trist i molt ineficaç que multitud d’independentistes donem suport pràctic i esplícit a formacions polítiques que no són independentistes ni actuen com a tals.

    Les paraules sense la pràctica no són res. Esquerra i Convergència actuen com a encaixistes i regionalistes, no sé si se n’adonen, però actuant a favor d’Espanya actuen contra Catalunya. Molts votants d’ambdues formacions són sincers independentistes, però cal que ells també s’adonin que les polítiques de les cúpules d’ambdos partits són totalment caduques i dependentistes.

    “Lluites internes” d’impossible solució, cert!

    Pèrdua d’un temps preciós i absolutament necessari intentant solucionar-ho, també és cert!

    Però l’autor -Albert Cortés- es descuida un altre greu factor: La profunda enemistat entre Convergència i Esquerra -lluites externes- exactament impossibles de solucionar com les lluites internes dins de cada partit.

    Només optant per un OBJECTIU GEGANT com la INDEPENDÈNCIA es poden reparar i superar aquestes lluites externes i internes, però està clar que això no és possible pel que diu l’Albert Cortés “els partits actuals que haurien
    d’abanderar aquesta opció, i no s’atreveixen seguint sempre amb la legalitat espanyola com excusa, i marejant la perdiu per no avançar gens”

    ————–

    Punt 3: s’ens parla d’una «candidatura» que és el que ha expressat en realitat en Joan Carretero:

    «Per això penso que a les properes eleccions al Parlament s’hi ha de
    presentar una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix
    programàtic central la proclamació unilateral de la independència de
    Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment
    seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació.»

    Una «candidatura» és una aposta errònia perquè és una aposta
    voluntarista per part de Joan Carretero, cap del Reagrupament.cat, i
    és voluntarista perquè no depèn d’ell sinó d’algú capaç de crear
    aquesta candidatura, algú que de moment no existeix fora de la ment
    d’en Carretero, algú que tots sabem que no serà Esquerra, fins hi tot
    el mateix carretero ho sap «La lògica més elemental obligaria que
    aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix
    com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica,
    però això, no ho ignoro, col·lideix frontalment amb la seva estratègia actual.»

    No hi ha Candidatura sense Partit polític que la creï, no hi ha Partit
    Polític sense lideratge i objectiu; per tant les úniques formacions que
    semblen voler la Independència en aquest moment són el Partit Republicà
    Català i la nova Força Catalunya. Carretero hauria de tenir en compte aquestes dues forces polítiques abans de crear-ne una altra.

    Però tinguem-ho clar, Carretero no ha parlat -escrit- encara ni d’un Partit polític ni de marxar d’Esquerra sinó més aviat ha fet una mena de nou clam, a la seva manera, perquè Esquerra rectifiqui el seu rumb «aquesta candidatura la liderés l’únic partit parlamentari que es defineix com a independentista en els seus estatuts i la seva declaració ideològica»

    Salvador Molins (BIC, Som 10 Milions, Catalunya Acció, Amic dels 10mil a Brussel·les)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.