ALBERT CORTES MONSERRAT

La tercera onada del baròmetre polític del CEO, ens mostra ja una amplia majoria de la societat per la independència amb un 65-35 a favor de la mateixa, unes dades en augment, i que no fan res més que constatar cap on vol anar bona part de la població d’aquest país, al mateix temps des dels Populars, se’ns diu que Europa no vol saber res del dret a decidir, la paranoia de sempre, i Esquerra vol reformar l’article 8 de la sagrada Constitució amb la missió de l’exèrcit, i substituir-lo per un reconeixement al dret a decidir, una fantasia de grans proporcions, i de tuf a electoralisme barat, ja que es una proposta impossible.

Realment el baròmetre del CEO no dona lloc a massa dubtes, per segon cop pregunta a la població per la seva posició en un referèndum per la independència, i la tendència segueix en augment pel SI amb un 64,7 % a favor, per un 24,7% pel NO. Pel que fa a les preocupacions o problemes dels catalans, darrere les que estan més sobre el terreny, com l’atur, o la immigració, en cinquena posició trobem la relació amb Espanya. Pel que fa als partits, consideren CIU com la que pot donar millor resposta al problema, es normal es la força més votada, i te la clau per donar aquest pas endavant, no hi ha dubte. Respecte els impostos recaptats a Catalunya, un 75% n’és favorable, cosa normal, no estar a favor de millorar la teva situació econòmica francament no te explicació, més enllà d’una paranoia. Preocupant i significatiu, es que prop d’un 70% estigui poc o gens satisfet amb la democràcia que tenim. Pel que fa a la identitat, gairebé el 50% se sent nomes català o més català que espanyol, i prop d’un 65% considera un nivell insuficient d’autonomia la que gaudim. Pel que fa al nostre estatut, i amb un augment de 3 punts, un estat independent arriba al 28%, que sumat als partidaris d’un estat federat, s’enfila a prop del 60%. Per últim destacaria les motivacions pel referèndum a favor o en contra, els primers son motivacions principalment econòmiques i de l’estat del benestar, en definitiva qüestions quantificables, i per contra els negatius, tant sols temes de sentiment com la unitat sagrada espanyola, què no entren dins de cap comptabilitat.

Per contra la realitat que ens trobem, son les paraules de Jorge Fernandez Diaz pels populars, esgrimint que Europa no esta pel dret a decidir, potser caldria recordar la quantitat de nous estats que s’han creat, i concretament les condicions que es van establir amb Montenegro, on el dret a decidir va ser l’argument principal europeu, potser ja n’hi ha prou d’aquest engany sense cap base, i que sembla una burla per la gent que veu com evoluciona el planeta, i on els estats que volen adquirir aquesta condició democràticament ho acaben tard o d’hora assolint, i son molt més gestionables i econòmicament rentables per tothom. A l’altra costat, Alfred Bosch per la coalició Esquerra – Reagrupament, ens proposa desmilitaritzar Espanya eliminant l’article vuitè de la sagrada Constitució, on la missió de l’exèrcit es mantenir la unitat territorial espanyola, i el considera que amb la fi de la violència a Euskadi s’ha acabat la por, i el dret a decidir pren tot el protagonisme.  Això si que em sembla una clara burla i un brindis al sol sense solta ni volta. L’Estat espanyol te una llei magna que posa el que posa, i més d’un 90% de la seva cambra principal hi esta completament d’acord, per tant no hi haurà cap modificació en aquest sentit, ja que Espanya esta contra el dret a decidir, nomes poden decidir ells, i son majoria, apart de tenir el poder per dur-ho a terme, Catalunya ara no te cap d’aquestes coses, per tant fer aquestes propostes electoralistes, crec que a aquestes alçades ja sobren, tothom sap com funcionen les coses, i el paper que tenim destinat dins l’Estat.

En definitiva, unes enquestes tossudes que potser ja haurien de cridar l’atenció al President Mas, i veure que potser ha arribat el moment d’exercir el nostre dret d’autodeterminació o com diu ell transició nacional, sabent que hi ha una majoria darrere que el validarà, i s’haurà acabat les propostes impossibles com el pacte fiscal, i el victimisme continu pel nostre tracte rebut, i fins hi tot la nostra llengua que passaria a ser oficial a Europa quedaria garantida, cosa que ara com moltes altres coses mai ho serà. Donem el pas ho seguim a la lluna com sempre, aquesta es la qüestió.