LA RE-CONSULTA
Aquests dies sentim els nostres representants traient pit i donant alternatives a la propera sentencia del TC sobre l’estatut.
Els partits d’obediència estricta espanyola, es a dir PP i PSC, evidentment per boca dels seus portaveus, ja han afirmat que la resolució s’haurà d’acatar perquè forma part de la legalitat vigent, i no volen sentir a parlar de cap consulta a la població, què un cop mes ha d’amagar el cap sota l’ala, llepar-se les ferides, i participar d’aquest gran projecte imperial anomenat Espanya.
El mes preocupant, be de la part del dos partits majoritaris d’obediència estricta catalana, CIU i ERC. Tots dos coincideixen en cas de retallada substancial, a fer una consulta popular per saber si la ciutadania ho accepta de bon grat.
Se’ns dubte es una acció totalment inútil, i fruit de la mesquinesa política que acompanya les esporuguides i desorientades direccions dels dos partits.
Segueixen abusant del tacticisme polític, oblidant els verdaders interessos dels catalans, treien pit amb una consulta que sembla un insult a la intel·ligència de qualsevol poble amb consciencia de ser-ho. Tanmateix els serveix com excusa per no donar un pas endavant, i de desobediència davant l’amo, i posteriorment desenvolupar aquelles qualitats pactistes que tants pocs redits han donat els últims 300 anys.
Davant l’atzucac, i col·lapse de la voluntat del poble, el sistema autonòmic, i la nul·la voluntat federalista de l’estat espanyol de sempre. La única sortida es la lliure decisió de sortir d’aquesta presó disfressada de democràcia i llibertat.
La pregunta de la consulta hauria d’estar relacionada amb la relació que volem amb l’estat, i la posada en marxa d’aquesta dintre el marc de la Unió europea, i davant la impossibilitat de desenvolupament i benestar dels ciutadans catalans.
Un pas valent que faria trontollar moltes quotes de poder, i que precisament per això em fa desconfiar d’aquests partits per impulsar-les. La societat els ha d’empènyer sense mirar enrere, i posar-los entre l’espasa i la paret per aconseguir-ho.
La gent n’està ja farta de tot plegat, així que això de la consulta o és per evidenciar-ho:
*accepta vostè el redactat modificat de l’estatut tal i com proposa el tribunal constitucional espanyol?
I fer campanya per un NO (que seria francament terapèutic, però la gent no sol votar NO…), tot i que em sembla patètic tornar a reclamar una porqueria.
o bé en positiu, una consulta sobiranista simplement.
També sóc del parer que no sempre cal consultar-ho tot, si algunes forces polítiques acorden tirar pel dret, bé que representen el poble. Per exemple, no acatar la resolució del tribunal i adoptar unilateralment el concert econòmic.
Qui res arrisca, res no guanya.