LA RAZON O ABC: AIXI ENS VEUEN
Aquestes dos publicacions on diàriament es publiquen difamacions contra Catalunya, i què son referència d’un bon nombre d’espanyols, son un exemple molt clar del pensament d’una bona part d’aquet estat que no ens vol.
He recollit un parell d’exemples que demostren fins on pot arribar la manipulació informativa, i el menyspreu a una identitat i a un territori en concret.
El primer del diari ABC va recordar aquest gener que es complien 5 anys de la traïció de Perpinyà en referència a la trobada de Carod amb ETA, destacant la deslleialtat d’aquest, i la intenció de demanar el cessament d’atemptats a Catalunya com si fos una cosa estranya, i què com si fos un fet que els sabes molt greu, la banda terrorista va anunciar pocs dies mes tard.
Tot seguit la dimissió la contemplen en clau de concessions del PSC amb la política lingüística, les seleccions esportives, i casos com el boicot a la candidatura olímpica de Madrid entre d’altres perles.
El segon l’escriu el periodista Alfonso Ussía a La Razón, i des del seu feixisme repulsiu menysprea les ambaixades catalanes batejades com “Las embajaditas”, i en demana el seu tancament amb l’argument dels diners què han costat i la crisi econòmica, i amb ple deliri anima a detenir per traïdors els culpables de la seva creació, i què el representant legal a l’exterior es l’ambaixador d’Espanya, i ningú el pot usurpar, sinó es per humiliar la imatge d’Espanya.
Dos exemples clars del tarannà d’aquestes publicacions, on evidentment en el primer cas no poden suportar que algú que no representes al govern espanyol prengués una iniciativa tant valida com la de qualsevol altra, i parles amb la banda terrorista com ho han fet altres, i no ha passat res, i encara menys què demanes la pau pel seu territori, què sembla els sap molt greu, veuríem que en dirien si el territori fos un altra diferent. Encara va saber mes greu quan molts opinadors i polítics d’aquí per demagògia, i per fins partidistes, també es van acarnissar amb el tema, ja què no podien consentir que fóssim diferents a l’Estat ni tant sols amb aquest èxit negociador, deixant al marge les formes de comunicació amb el president català.
En el segon el deliri feixista d’aquest senyor arriba a extrems preocupants, ja què el seu menyspreu per qualsevol identitat que no sigui la seva amb l’argument de la crisi, i sense veure com es malbaraten els diners en altres temes de la seva estimada Espanya, i el que es mes greu, sense respectar una llei orgànica aprovada pel seu Parlament i on dona via lliure a l’acció exterior catalana. Evidentment aquestes rèmores del franquisme al no haver-hi transició, sinó simplement traspàs de poders, es creuen amb el dret de denunciar coses tant ridícules com aquestes, i on els diners per perseguir les seleccions catalanes per tot el món per exemple, diners de tots, li recordaria no estant en la memòria d’aquest senyor.
Aquesta es una part de les Espanyes amb les que ens volen fer conviure, i com es pot veure es un fet verdaderament impossible, i com deia aquell “com més lluny millor”.
De la brunete mediàtica als creadors d’opinió a l’Estat espanyol a llocs estrategics.
Les fòbies a l’Estat espanyol és fabriquen als tallers mediatics que hi ha a l’Estat espanyol.
Ara no culparan mai al excés mediatitzat de preocupació dels catalans per Pau Gasol, la selecció espanyola i la lliga espanyola de fútbol, on sobra passió.